Els dracs ballen, però no al ritme de Tik Tok

Mai va ser fàcil viure, com tampoc conviure i sobreviure, als Set Regnes de Ponent, i encara menys quan els dracs dominaven el cel. L’univers de George R.R. Martin és cruel, fins i tot per als qui el governen o aspiren a fer-ho. Bé que ho sabem per Joc de trons, però també ara que ens endinsem a l’era en què l’hivern tot just s’albira en un horitzó llunyà, el marc històric de la sèrie La casa del Dragón (House of the Dragon), que aquesta setmana ha emès l’últim episodi de la segona temporada.

No sabem si és perquè en lloc de 10 han estat 8 capítols, que a la majoria se’ns ha fet curt. Bàsicament perquè tot apuntava que acabaria amb una gran guerra entre bàndols i faccions enfrontats, Verds contra Negres, amb totes les grans cases dels Set Regnes decidint per quin monarca lluitar. D’una banda, Aegon II, fill de Viserys I, assentat a Desembarcament del Rei gràcies als moviments tàctics de la seva mare, Alicent. De l’altra, Rhaenyra, l’hereva designada en vida per Viserys I, filla del primer matrimoni, que ha estat coronada pels seus partidaris malgrat viure exiliada a Rocadragó, l’illa ancestral de la casa Targaryen. S’esperaven grans escenes protagonitzades per dracs encenent-ho tot, i déu-n’hi-do si n’hem tingut, amb el combat en què Rhaenys Targaryen cau no sense produir un sisme entre els germans Aegon II i Aemond Targaryen a la seqüència més apoteòsica d’aquesta tongada.

Tanmateix, aquesta temporada, que sembla més de transició, ha servit per desplegar i consolidar els personatges principals al gran tauler d’escacs i refermar-la com a bona sèrie que ja apuntava que seria i, el que és més important, amb una identitat pròpia dins l’univers de Joc de trons. Potser sí que peca de continguda, però les guerres no succeeixen en un tres i no res i la intenció clara dels creadors de la sèrie, Ryan Condall i el mateix George R.R. Martin, és prendre’s el temps necessari per gestar les bases d’un conflicte bèl·lic recollit a Dansa de Dracs, que ja arribarà, tranquils.

Ja tenim els dracs reunits, que decidiran per quin dels bàndols es mantindrà el Tron de Ferro. Rhaenyra ja en té més, però el d’Aemond és més gros i temible (Vaghar). També a Daemon, l’oncle i marit de la reina, agenollat després d’un llarg procés d’introspecció shakesperiana amb la intervenció dels esperits de Harrenhal (potser un pèl massa llarg i desconcertant, certament). Tots ells i tants d’altres confluint en una escena final èpica, que anuncia el confrontament, sense cap necessitat ni de sang ni de flames per deixar-nos garratibats. Un cliffhanger que només fa que engeguem el compte enrere per saber quan arribarà la propera temporada, la penúltima ara que ja s’ha anunciat que La casa del Dragón es clourà en quatre.

A mesura que passen els dies, no puc pensar en un millor final, per contra del que opinin molts a les xarxes socials. El mal endèmic que ja té la categoria de pandèmia causat pel boom de Tik Tok –amb vídeos curts i instantanis encadenats fins a perdre la noció del temps, que ja es copien a Instagram i X– fa que pocs suportin el ritme pausat i dramàtic, la tensió estesa i l’espera (que en diuen eternitat). Sap greu, família, els dracs ballen, però no al vostre ritme.