Cultura

La iraniana Marjane Satrapi guanya la 12a edició del premi Gat Perich

És el primer cop que el premi s’atorga a una dona perquè hi ha poques candidates

El premi internacional d’humor Gat Perich se celebra des del 1996, un any després de la mort de Jaume Perich, a qui està dedicat. El motor del premi és Fer, que amb els seus articles gràfics ens acompanya a l’AVUI des de fa més de 20 anys. Ajudat pels companys del gremi, per diversos espònsors i per noms enyorats, com ara Manuel Vázquez Montalbán, Fer ha aconseguit que el premi esdevingui un referent.

El 9 de febrer s’esperen més de 300 convidats a Premià de Dalt, que és on se celebra el lliurament des de fa tres anys, com a relleu de Llançà. “El que interessa és el premi, no la localitat on es faci la festa, perquè el que importa és recordar en Jaume”, explica Fer.

El jurat, format per representants de l’AVUI, El Periódico, La Vanguardia, El País, El Mundo, l’Abc i El Punt, ha premiat per primer cop una dona, Marjane Satrapi. “És que no hi ha gaires dones que siguin humoristes gràfiques”, aclareix Fer. Satrapi s’afegeix a noms com ara Plantú, Gila, Mingote, Gallego & Rey, Forges i, entre d’altres, Pepe Rubianes, que va ser el primer guardonat que no era dibuixant.

Per altra banda, s’ha homenatjat la trajectòria professional de Máximo, autor d’articles d’opinió en format gràfic a El País durant més de 30 anys, i que s’ha vist allunyat d’aquesta publicació d’un dia per l’altre. “Pel que sé, el Máximo està fumut i amb aquest premi volem donar-li una empenta moral”, explica Fer.

Biografia de la premiada
Marjane Satrapi va néixer a Teheran el 1969 com a filla única d’una família progressista. Va estudiar al Liceu francès fins que, després de la revolució del 1979, les autoritats islàmiques van suprimir les escoles bilingües. La seva família i ella mateixa eren simpatitzants de la revolució, però la retallada de llibertats dirigida pels islamistes (com ara la imposició que les noies duguin un mocador al cap, imatge omnipresent a Persèpolis) els va fer desdir-se d’aquesta il·lusió.

Quan tenia 14 anys els seus pares la van enviar a estudiar al Liceu francès de Viena perquè pogués continuar la seva educació des d’un punt de vista laic. Tot i que va tornar a l’Iran per estudiar belles arts, finalment es va traslladar a París, on viu des de fa anys.

El dibuixant i guionista David B. li va suggerir que expliqués les seves vivències sota el règim islamista, els seus records d’infantesa. La idea es va anar consolidant de mica en mica fins a formar la novel·la gràfica Persèpolis, dividida en quatre volums, aquí publicats per Norma Editorial.

Aquesta col·lecció de còmics ha estat duta al cinema (és a les nostres pantalles des de l’octubre passat), amb guió i direcció de Vicent Paronnaud i la mateixa Satrapi, que també és autora de Bordado i Pollo con ciruelas, entre d’altres títols encara no traduïts.

Com cada any, els detalls de la festa estan molt cuidats. El cartell el farà Kim, guanyador l’any passat, hi haurà regals de tota mena i els convidats podran anar en vaixell des del Masnou fins a Premià i d’allà en autocar fins al restaurant on es fa el dinar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant