El moviment de la contracultura

El poeta, assa­gista i arti­cu­lista Anto­nio Ori­hu­ela (Moguer, 1965), amb una extensa obra literària i intel·lec­tual de mar­cat signe lli­ber­tari i de crítica social, pre­senta l'estudi dels movi­ments con­tra­cul­tu­rals que van aparèixer a Espa­nya a par­tir de mit­jan anys sei­xanta. Una part impor­tant del lli­bre està dedi­cada al movi­ment con­tra­cul­tu­ral i under­ground que es bellu­gava a Bar­ce­lona i en altres ciu­tats cata­la­nes com ara Gra­no­llers i Canet de Mar.

Ori­hu­ela, amb una pro­funda inves­ti­gació, s'apropa a totes les tendències que van pro­li­fe­rar aquells anys d'ebu­llició lli­bertària, tant durant el final del fran­quisme com durant la Tran­sició. Desen­vo­lu­pant tota una nar­ració expec­ta­tiva i crítica d'aque­lla època que va de l'apa­rició de l'ano­me­nat rollo fins a la movida, movi­ments que van néixer amb l'enfron­ta­ment directe con­tra el sis­tema capi­ta­lista i que (en algun cas) van aca­bar for­mant part de les lleis del mer­cat. Segons Ori­hu­ela, la indústria cul­tu­ral i el sis­tema capi­ta­lista van aca­bar fomen­tant certs aspec­tes dels movi­ments con­tra­cul­tu­rals per con­ver­tir-los en pro­duc­tes de mer­cat. En canvi, la part més con­flic­tiva d'aquests movi­ments va ser com­ba­tuda pel sis­tema esta­blert amb totes les seves armes, espe­ci­al­ment amb la droga. Els movi­ments con­tra­cul­tu­rals no inte­grats en el mer­cat seran cons­tant­ment cri­mi­na­lit­zats.

Sens dubte és una obra impres­cin­di­ble per conèixer una època de la història espa­nyola poc expli­cada pel cànon his­to­ri­ogràfic actual, però que fou d'una gran riquesa cre­a­tiva en tots els sen­tits: poe­sia, còmic, música, cinema, lite­ra­tura, revis­tes, arts plàsti­ques...

La coberta del lli­bre és una esplèndida il·lus­tració, El rollo, de Miguel Bri­eva, que repro­du­eix l'època dau­rada de la con­tra­cul­tura lli­bertària a Bar­ce­lona.