L'arquitectura catalana recent s'exhibeix en una exposició a París

Els professionals exporten el seu treball a Europa per sortir de la crisi

Amb la mos­tra es vol ofe­rir un ven­tall divers i repre­sen­ta­tiu de l'arqui­tec­tura cata­lana recent, que té com a trets comuns la «capa­ci­tat de donar res­posta a les con­di­ci­ons locals i a les neces­si­tats soci­als, així com el seu caràcter inno­va­dor», segons asse­nyala el degà del COAC, Jordi Lude­vid. L'expo­sició Arqui­tec­tura cata­lana 2004-2009. Retrat d'un temps arriba avui a París i s'espera que després recorri dife­rents ciu­tats (la pri­mera podria ser Glas­gow) per difon­dre la cre­a­ti­vi­tat dels pro­fes­si­o­nals cata­lans amb una mirada diversa, inter­ge­ne­ra­ci­o­nal i abor­dant múlti­ples tipo­lo­gies d'edi­fi­ca­ci­ons. L'han comis­sa­riat els arqui­tec­tes Esteve Bonell i Marta Peris, el crític d'arqui­tec­tura Fran­cis Ram­bert i l'edi­tor Albert Ferré. Aquest últim és prou explícit en el catàleg, en què titula el seu text No voldríeu pas con­trac­tar un arqui­tecte català? En la mos­tra s'exhi­bei­xen, en dife­rents panells, 77 obres, una tren­tena de les quals, acom­pa­nya­des de maque­tes. Com­ple­ten l'expo­sició la pro­jecció d'un audi­o­vi­sual i el catàleg edi­tat per a l'ocasió. Tots els arqui­tec­tes selec­ci­o­nats són cata­lans, encara que algu­nes de les actu­a­ci­ons s'han fet fora del Prin­ci­pat i fins i tot en altres estats, com ara l'edi­fici d'ofi­ci­nes Torre Cube a Gua­da­la­jara (Mèxic), de Carme Pinós, o el cen­tre cul­tu­ral i la plaça Largo da Devesa a Cas­telo Branco (Por­tu­gal), de Josep Lluís Mateo, MAP Arqui­tec­tes.

L'expo­sició s'estruc­tura en dife­rents àmbits que exem­pli­fi­quen la diver­si­fi­cació de l'arqui­tec­tura cata­lana. Con­tinuïtats inclou nous usos per a edi­fi­cis antics o espais rejo­ve­nits, com la reforma del Museu Picasso de Bar­ce­lona (Jordi Garcés) o el cen­tre d'art Cal Massó de Reus (Núria Sal­vadó i David Tapias). Aquest àmbit inclou un sub­a­par­tat dedi­cat a les noves façanes de l'Eixam­ple de Bar­ce­lona. El dis­tricte 22@ pro­ta­go­nitza les Noves iden­ti­tats men­tre que al sec­tor Buits, d'actu­a­ci­ons que donen valor a allò que ja exis­tia, hi des­taca la Fun­dació Alícia de Sant Fruitós de Bages (Lluís Clo­tet i Igna­cio Pari­cio, Abeba Arqui­tec­tes). També hi ha espais fron­tera en la secció Límits, com la Vila Uni­ver­sitària de la UAB a Bella­terra (BAG, SLP-Edu­ard Bru). En l'àmbit de Pai­sat­ges hi ha, entre altres, l'Ossera-Memo­rial de la Bata­lla de l'Ebre de la Fata­re­lla, a Tar­ra­gona, obra de STEM Arqui­tec­tes (Esteve Ayme­rich, Inés de Rivera i Ton Sal­vadó), i el dar­rer apar­tat, Comu­ni­tats, està dedi­cat a habi­tat­ges i equi­pa­ments.

El nombre d'habitatges projectats cau un 90%

Els arquitectes estan condemnats a reconvertir-se. De fet, el sector ja s'està reestructurant, a conseqüència de la crisi econòmica. A Catalunya proliferen les petites agrupacions d'arquitectes, una «sobreabundància», terme usat pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que havia estat possible fins ara gràcies a l'auge immobiliari. A Catalunya hi ha un terç dels arquitectes que hi ha França, una proporció altíssima respecte al volum de població. Mentre que a França hi ha un arquitecte per cada 2.212 habitants, aquí n'hi ha un per cada 755. «A partir d'ara, haurem d'assemblar-nos més a Europa, on hi ha més concentració de despatxos», diu Jordi Ludevid. Concentració, doncs, i especialització són alguns dels processos que es produiran a curt termini amb el descens de la demanda. Una dada significativa: en tres anys s'ha reduït un 90% el nombre d'habitatges projectats. Si l'any 2006 van ser uns 120.000, aquest any es tancarà amb uns 11.000, segons Ludevid. I això té repercussions econòmiques evidents. A Madrid, per exemple, es calcula que han hagut de tancar la meitat dels despatxos d'arquitectes. «Sortirem de la crisi diferents de com hi vam entrar», admet Ludevid. El conseller Nadal situa en el 10% la reconversió que necessita el sector, atès que mentre que la construcció representa el 10% del PIB de mitjana a Europa, a l'Estat espanyol aquesta xifra era d'un 20%. «La normalitat requerirà un ritme diferent del que hem viscut perillosament els darrers anys», diu Nadal. Albert Ferré, un dels comissaris de la mostra, creu que al país li sobra capacitat de treball i creativa, «però falta capacitat experimental, de recerca i d'investigació en noves tecnologies».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.