La Intersindical i la IAC volen més adhesions la vaga
Dijous tornaran a reunir-se amb altres sindicats i organitzacions empresarials
Els estibadors del port de Barcelona s’hi sumen i pararan també durant 12 hores
La Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) buscaran en una altra reunió dijous al màxim de suports a la convocatòria de vaga general de divendres, segons va assegurar a aquest diari el secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre. Malgrat tot, els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, no veurien de bon ull adherir-s’hi, ja que a les seves files hi tenen afiliats independentistes, però també unionistes a qui no agradaria aquesta posició. Sastre va explicar ahir que amb la ratificació de la vaga “es posa el cronòmetre a zero perquè altres entitats es puguin unir” a la convocatòria, segons recull Efe.
Ahir mateix els estibadors del port de Barcelona van confirmar a Efe que s’afegien a la vaga de divendres i que aturarien l’activitat durant dotze hores, de vuit del matí a vuit del vespre, segons van decidir ahir en assemblea.
El treballadors portuaris volen “protestar pels drets vulnerats per la sentència del procés”. Altres col·lectius en lluita, com ara els comitès d’empresa de Prysmian o TE Connectivity, també declinen participar-hi adduint que tenen una agenda de mobilitzacions pròpia. En canvi, els Castellers de Vilafranca, en plena temporada, van anunciar l’adhesió a la vaga i l’anul·lació de l’assaig de divendres.
També la patronal Pimec hi estaria disposada si es convoqués una aturada parcial com la del 3 d’octubre del 2017. “Estaríem oberts a estudiar aquesta possibilitat”, explicava ahir un portaveu de la patronal, “però ara per ara el plantejament és contrari”.
La Intersindical-CSC i la IAC han convocat una vaga general a Catalunya amb el lema Pels drets i les llibertats, vaga general. L’acte central, però, serà una manifestació que començarà a les cinc de la tarda als Jardinets de Gràcia de Barcelona. Les dues organitzacions han decidit unir-se en aquesta convocatòria de vaga “en el marc de la propera campanya electoral per denunciar els drets que les treballadores i els treballadors han vist retallats en els darrers anys i exigir-ne la restitució”.
La portaveu de la IAC, Assumpta Barbens, assegurava que esperen “un gran seguiment” en el sector de l’educació, on és majoritari el sindicat Ustec-STEs. Al seu torn, el secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre, va explicar que la sentència “marca un punt d’inflexió” ja que a partir d’ara “es pot castigar qualsevol manifestació”, la qual cosa, segons va dir, “afecta la classe treballadora en el seu conjunt”.
LES FRASES
Motius laborals en una setmana clarament política
Entre els motius que han motivat la vaga general, cal destacar la demanda d’un salari mínim interprofessional (SMI) de 1.200 euros que serveixi per fixar un mínim salarial digne a Catalunya, “ja que el cost de la vida hi és més car que a la resta de l’Estat”. En aquest sentit, també es reclama el manteniment dels poder adquisitiu de salaris i pensions vinculant-les a l’increment de l’IPC català, així com derogar les reformes dels anys 2011 i 2013 i el factor de sostenibilitat.
En l’àmbit normatiu, la principal exigència és la derogació de les reformes laborals del 2010 i 2012 i la restitució dels drets laborals i socials dels treballadors i de les treballadores catalanes i lluitar contra la precarietat laboral. Així doncs, els sindicats convocants reclamen que es doti de recursos suficients la Inspecció de Treball, ja que aquesta no disposa del personal per fer-ho adequadament. Amb tot, a ningú se li escapa el rerefons polític de la manifestació i la incidència que la sentència té també en els drets dels treballadors.
De fet, una piulada de la Ustec-STEs ahir al seu compte de Twitter feia una crida a tancar “tots els centres educatius de Catalunya” per la vaga general de divendres 18 i en un d’anterior, exigia “l’alliberament immediat dels presos polítics”: “La condemna del Tribunal Suprem és un acte d’injustícia flagrant, i la sentència que l’empara representa un perill per a l’exercici dels drets de protesta, manifestació i dissidència.”