Vilafranca i Sant Pere de Ribes recorden el paper de les escoles taller en la recuperació patrimonial
Van ser dels primers municipis del país que van posar en marxa les escoles taller
Vilafranca del Penedès es va convertir el 1986 en un dels primers municipis de Catalunya que va apostar per la creació de les escoles taller, principalment per l'oferta formativa que donava a joves menors de 25 anys amb fracàs acadèmic, però també per la possibilitat de transformació que oferia a la ciutat. Aquests programes permetien formar paletes, electricistes, fusters o pintors. D'aleshores ençà, el programa formatiu de Vilafranca, el motor de la comarca, ha vist que hi ha passat un total de 468 joves i s'han pogut rehabilitar edificis com ara l'Escorxador, ara el centre cívic i cultural de la ciutat; la Fassina, el centre de formació ocupacional; l'edifici dels serveis turístics; el claustre de Sant Francesc, que ara es vol convertir en un centre d'activitats culturals, o Cal Berger, una nau modernista que es volia convertir en el nou centre juvenil però que només s'ha pogut executar parcialment. Per tot plegat, el ple de l'Ajuntament va aprovar aquesta setmana una moció en què es demana a la Generalitat una reflexió sobre la importància de mantenir aquest tipus de programes però també el valor que ha tingut aquest per transformar la ciutat. Durant el ple, el govern va aprofitar per remarcar que l'Ajuntament es presentarà a totes les convocatòries que convoqui la Generalitat per promoure els nous filons d'ocupació.
Sant Pere de Ribes ha viscut una història paral·lela. «Ens hauria agradat que la figura de l'escola taller s'hagués mantingut», reconeix l'alcalde, el socialista Josep Antoni Blanco. El municipi té una escola taller que treballa en la rehabilitació d'una zona de pícnic i en la preparació dels horts urbans, dos projectes que estan a punt de finalitzar.
Segons l'alcalde, la durada de les escoles taller, que podia arribar als dos anys, és «un període prou vàlid per formar alumnes en un nou ofici». Blanco recorda que «la primera escola taller de Catalunya va néixer a Sant Pere de Ribes amb la rehabilitació de Can Puig», una masia històrica del nucli de Ribes que fa la funció de centre d'orientació i formació, en col·laboració amb la Generalitat, a banda d'encabir dependències municipals.
L'alcalde, però, assegura que l'Ajuntament «treballarà amb la mateixa il·lusió» a l'hora d'impulsar les noves cases d'ofici, i diu que entén el canvi de format, centrat en «la rehabilitació i l'ús de noves energies». «El que ens interessa són els recursos que s'hi destinen», sosté l'alcalde, el qual demana a la Generalitat que dediqui la mateixa aportació econòmica que fins ara han tingut les escoles taller a les noves cases d'ofici.
Plans a Vilanova
L.MVilanova i la Geltrú no tenia escoles taller, però sí tallers ocupacionals a través dels quals es formaven grups de sis a vuit persones en l'àmbit de la construcció. El mes de març passat es va fer l'últim i no es tornaran a convocar. Malgrat tot, la regidora d'Educació i Treball, la socialista Míriam Espinàs, espera que la nova fórmula dels plans ocupacionals doni els mateixos bons resultats que els tallers: «Funcionaven molt bé perquè es creaven grups que treballaven durant un any i a través dels quals podíem fer les tasques de manteniment de les escoles públiques de la ciutat.» Ara els plans ocupacionals són projectes individuals de formació i treball per a sis mesos i Vilanova i la Geltrú aspira a uns 160, que s'hauran de destinar a tasques relacionades amb el medi ambient, el manteniment d'equipaments i les noves tecnologies. La intenció del govern local és que aquests plans permetin iniciar tasques de digitalització a l'administració local.
