El 20 de març passat, el Cercle d’Economia va convidar Daniel Waldenström, autor de Richer and more equal, per parlar de desigualtat i de l’impost de successions que a Suècia, país de l’economista, ha estat eliminat. Waldenström té una teoria econòmica particular i força contrària a la del seu col·lega francès Thomas Piketty, que ha alertat de l’increment de la desigualtat al món i és un gran defensor del paper dels governs com a garants d’una distribució de la riquesa equitativa.

D’entrada Waldenström nega la major: ni hi ha desigualtat ni s’ha de penalitzar fiscalment els rics com demana Piketty, ans al contrari: el que caldria és posar l’accent en la riquesa, i no en els rics, i afavorir-la. “D’acord a la narrativa dominant, Thomas Piketty és un clar representant de la idea que els empresaris no són gaire importants; el problema és que suposa una visió molt estàtica de l’economia, que els diners són allà i que simplement en podem agafar una part i que encara n’hi haurà”, i hi va afegir: “És evident que som més rics en conjunt i que hi ha més igualtat que en el passat, i que la clau és una combinació de creixement i d’institucions obertes que permetin als propietaris de classe mitjana estalviar i invertir i que vegi bé que els empresaris tinguin èxit”, va explicar l’economista suec subratllant que les teories del francès estan carregades d’ideologia i prejudicis. Va assegurar que les seves no tenen apriorismes i estan basades en dades.

Amb relació a les herències, va afirmar que hi ha una evident intenció de posar-les en el punt de mira per defensar la necessitat de gravar-les amb impostos en un moment en què estan en regressió a escala mundial. Sobre aquest propòsit, va dir que no és correcte comparar les dades d’herències amb el PIB anual, que és la riquesa que un país genera en un any, sinó que s’hauria de fer amb l’estoc de riquesa. “Segons com comparis els resultats, et porten a una conclusió o a una altra.”

En aquest sentit, l’autor suec defensa que l’objecte dels impostos no ha de ser la propietat sinó els guanys que es generen.

Als antípodes es troba l’autor d’El capital en el segle XXI i Capital i ideologia, que s’ha manifestat en contra que les fortunes passin de pares a fills sense pagar un peatge perquè suposen un gran avantatge per a molt pocs. Piketty és el creador de la idea d’herència universal, que va fer parcialment seva Yolanda Díaz de Sumar en la darrera campanya electoral.

Es tracta d’una proposta redistributiva provocativa que consisteix a posar un impost progressiu sobre la propietat molt elevat per als multimilionaris, amb el qual aconseguir diners per pagar una herència que tots els joves rebrien als 25 anys. L’herència universal es concretaria en el pagament d’uns 120.000 euros (l’equivalent al 60% del patrimoni mig), que els donataris podrien destinar a comprar-se un pis o el que consideressin. Forma part de la idea de nou socialisme que defensa l’influent economista.