Els ministres del G-20 maquillen les diferències de criteri per combatre la crisi

La foto de família relativament optimista dels ministres d’Economia del G-20 –els països més desenvolupats del planeta més les potències emergents–, i el comunicat que van emetre en finalitzar la reunió preparatòria de la cimera de caps d’Estats que tindrà lloc a Londres el proper 2 d’abril, no aconsegueix encara eclipsar les grans diferències sobre com combatre la crisi. Diferències fonamentals entre la Unió Europea i els Estats Units, d’una banda, però també dins de la mateixa UE, ja que socis claus com son Alemanya i el Regne Unit no acaben de posar-se d’acord sobre la conveniència o no de donar més estímuls fiscals per recuperar el creixement.

A més a més, la trobada d’aquest cap de setmana i la imminent cimera, continuació de la que va tenir lloc a Washington a mitjans de novembre, també és aprofitada per països com Xina, Brasil o Índia per reclamar més presència en les institucions internacionals, atès el pes creixent que cada vegada tenen en l’economia mundial. De fet, doncs, allò que es cou a la superfície i a les bambolines del G-20 no és només com sortir de la crisi, sinó quin serà el nou ordre estratègic mundial per al segle XXI.

El comunicat dels ministres, però, és esperançador. Tal com s’esperava. Els ministres d’Economia es comprometen a “prendre les mesures que siguin necessàries per impulsar el creixement”, per “restablir el crèdit” i per reformar i enfortir “el sistema financer global”, va assegurar en conferència de premsa el titular d’Economia britànic, Alistair Darling, amfitrió de la reunió.

Tant les paraules de Darling com la lletra petita del comunicat suposen admetre que totes les postures que ara es discuteixen són o podrien ser vàlides i que encara no s’ha arribat a cap acord concret, més enllà d’establir que cal dotar de més recursos el Fons Monetari Internacional (FMI). Quant a xifres, l’augment de dotació podria ser de 193.000 milions d’euros. Espanya, segons va declarar el ministre Pedro Solbes, podria aportar fins a 2.320 milions més, encara que és massa d’hora per establir els càlculs finals.

Pas a pas
Però fins i tot en aquest punt hi ha discrepàncies, ja que la Xina, l’Índia, el Brasil i Rússia van emetre un text paral·lel conjunt per deixar explicitat que abans d’aportar més recursos a l’FMI, hi hauria d’haver una reforma de l’organisme.
L’altre gran acord de principi és la condemna, si més no de paraula, de les polítiques proteccionistes. Si fa no fa, el mateix que ja es va subscriure en la cimera de Washington. Una de les grans diferències és la necessitat o no d’insistir en polítiques de més estímuls fiscals. Mentre que els Estats Units en són ferms defensors, una postura que també subscriuria el Regne Unit, Alemanya no opta per aquesta via, ja que creu que amb el que ha fet fins ara n’hi ha prou.
Amb tot, ahir, en conferència de premsa conjunta, el primer ministre britànic, Gordon Brown, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, de visita a Londres, van mostrar-se optimistes davant la cimera del 2 d’abril. I com a prova de la voluntat de les reformes globals que calen, van destacar la necessitat d’acabar amb els paradisos fiscals.