Economia

"No crec que Caixa Manresa se sumi al nostre projecte"

Entrevista a Enric Mata, director general de Caixa Terrassa. "Després d'una primera etapa de certa contenció, quan l'economia es recuperi l'obra social continuarà creixent"

Es comenta que ha estat l'arquitecte del projecte d'integració de les caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu. Després de 30 anys al capdavant d'una de les entitats financeres locals més potents de Catalunya, Enric Mata afronta ara el repte de convertir-se en el director de la primera unió de caixes catalanes.

L'objectiu d'aquesta fusió és créixer o sobreviure?
És fer una caixa més potent, no tant més gran sinó mes preparada, forta, competitiva i eficient. De vegades s'interpreten aquests processos de fusions com una fórmula per solucionar la situació d'entitats amb problemes; això és radicalment diferent. Les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa tenim un excel·lent nivell de solvència i hem fet aquest procés per preparar-nos per quan passi la conjuntura.

Es deixa la porta oberta a la incorporació d'altres entitats?
El nostre és un projecte tancat, que camina, funciona i es planifica amb Manlleu, Sabadell i Terrassa. Amb tot, han contactat amb nosaltres diverses entitats interessades en el procés, i en el moment en què n'hi hagi alguna que encaixi amb el nostre model, exactament amb la direcció i l'enfocament que hem acordat, podrem considerar alguna incorporació. Pot ser ara o més endavant.

Caixa Manresa continua interessada?
Malgrat algunes informacions que han sortit, Caixa Manresa ha estat participant en un percentatge molt important de les reunions de treball que hem mantingut relacionades amb aquest projecte de fusió. Per diferents raons, ha decidit despenjar-se'n i en aquests moments no crec que se sumi al nostre projecte.

Han rebut algun tipus de pressió de la Generalitat?
Nego rotundament que haguem tingut cap tipus d'orientació ni indicació de la Generalitat en aquest procés. Una vegada hem informat el govern, hem trobat tot el suport al projecte.

Des de la Cecot es demana un canvi en el model de la gestió del risc, que a l'hora de concedir un crèdit no es valorin tant les garanties i sí el valor del projecte empresarial. És possible?
Em quedo sorprès de les manifestacions de les persones que donen lliçons sobre com ha de funcionar el sistema financer. La nostra manera de fer no ha sigut mai realitzar les operacions en funció de la garantia, sinó que sempre, i això no ens ho ha d'ensenyar cap patronal empresarial, hem analitzat els riscos d'acord amb l'estudi dels projectes i hem procurat tirar-los endavant procurant disposar de les garanties adients.

L'administració i les entitats locals es mostren preocupades per la continuïtat de l'obra social...

La voluntat és mantenir el compromís amb l'obra social. Està previst crear uns consells assessors comarcals que tindran com a missió específica l'administració i el seguiment de l'obra social que la nova caixa haurà d'efectuar en cada territori. S'hi destinaran els fons en funció de la proporció que hi hagi dedicat cada caixa en els darrers anys. Si bé en una primera etapa probablement hi haurà una certa contenció, quan l'economia es recuperi l'obra social continuarà creixent. Són temps en què s'ha de prioritzar l'enfortiment de capital, els recursos propis.

Els treballadors, en canvi, temen més pel seu lloc de treball. Com els afectarà aquest procés de fusió?

Considerem que hi ha un 20 per cent d'oficines que cal reestructurar. El nostre plantejament tindrà un reduït impacte social, perquè amb la utilització de mecanismes com el de prejubilació, podrem resoldre un percentatge important de l'excedent de plantilla. Tenim idees prou importants per crear i potenciar nous negocis que ens permetin ocupar la resta de l'excedent que es pugui produir després de la fusió.

També s'ha parlat molt sobre el possible nom de la nova entitat. Sona el d'Unió de Caixes Catalanes...

En tot cas, no figurarà en els rètols, seria la denominació jurídica. És un nom que hem pensat perquè dóna la idea de la voluntat d'aquesta unió de caixes. A part d'aquest nom, que seria el nom oficial, n'hem de fer servir un altre de més comercial, amb més ganxo a nivell de les oficines.

I ja el tenen en ment?

Comencem a remenar noms interessants, però és un secret que ha d'estar molt ben guardat. Les poblacions històriques de cada caixa mantindran el nom original i la resta d'oficines tindran la nova marca. Caixa Terrassa es mantindrà probablement a Terrassa, Sant Cugat, Rubí i Olesa.

El seu nom també sona com el de director general de la nova entitat...
Hi estem participant en la mateixa mesura que Caixa Sabadell i, per raons d'edat, sóc el degà de les caixes catalanes i espanyoles. A més, fa més de 30 anys que dirigeixo Caixa Terrassa. Deu ser per això que sona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El mercat d’Olot convertirà les minves de les parades en salses i brous

OLOT
Economia

Crida a la vaga dijous a l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona
ECONOMIA

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera vol una planta per compostar les restes vegetals de la pagesia

Palafolls

L’impacte dels líders empresarials en la volatilitat de les accions

PROFESSOR ECONOMIA I EMPRESA UNIVERSITAT DE GIRONA, EMPRENEDOR I EXPERT EN GESTIÓ DE CRISI I DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI
economia

Aprovada la rebaixa temporal de l’IVA del oli del 5% al 0% des de l’1 de juliol

madrid
Economia

La producció de pera caurà un 33% respecte el 2023

Lleida
Toni Bramon
President del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Girona (CATGI)

“La inestabilitat política ha fet disminuir la inversió pública”

Girona
TURISME

Bon pont per a l’hostaleria i inici oficiós de l’estiu

girona
ECONOMIA

Els hotels catalans superen els dos milions de persones allotjades al maig

Barcelona