“No hem d'anar pidolant”
El conseller d'Agricultura vincula la modernització del canal d'Urgell al resultat del 27-S
Al contrari que el seu antecessor, creu que l'obra s'ha de fer amb diners públics
Si no és una infraestructura d'Estat, poc li'n falta. El nou conseller d'Agricultura, Jordi Ciuraneta, va visitar ahir la Casa Canal de Mollerussa, seu de la Comunitat de Regants de l'històric Canal d'Urgell. Per Ciuraneta, “les decisions que prendrà el país en els mesos vinents” –en una clara referència al procés d'independència de Catalunya– seran clau per fer front, financerament parlant, a l'esperada modernització del reg al canal d'Urgell. Segons Ciuraneta, el país podria tenir suficient capacitat financera per no haver “d'anar pidolant'' a altres llocs i consolidar així “l'estratègia'' d'aquesta important infraestructura de regadiu.
Estratègia compartida
El conseller d'Agricultura, que es va reunir amb el president dels regants, Ramon Carné; i l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, va dir que “és fonamental'' creure en “l'estratègia compartida'' que suposa el canal d'Urgell, i per això va recalcar que cal harmonitzar la infraestructura amb el riu Noguera Pallaresa –ara el canal s'alimenta del Segre– per poder tenir suficient quantitat d'aigua.
En aquest sentit, i respecte a la tan reivindicada modernització del regadiu del canal d'Urgell, Ciuraneta va remarcar que val molts diners i que per això confia que el país prengui les decisions oportunes que permetin incrementar la capacitat financera i no calgui demanar almoina a d'altres llocs i poder-ho fer “'per nosaltres mateixos''.
D'aquesta manera, Ciuraneta contradiu el paper que va tenir el seu predecessor en el càrrec, Josep Maria Pelegrí, que en la darrera ocasió que va referir-se a la modernització del canal d'Urgell va apostar per buscar solucions amb capital privat a l'hora d'afrontar les importants despeses que suposaria. Ciuraneta, per contra, es decanta per una solució a través de finançament públic condicionat, això sí, a l'assoliment d'un estat propi que permeti disposar d'una major capacitat financera.
Segarra-Garrigues
La visita que va fer ahir el conseller Ciuraneta a la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell va estar definida pel mateix titular d'Agricultura com a “visita al món de l'aigua'', ja que va iniciar el seu periple en terres del Segarra-Garrigues, a Castelldans, on la finalització de les obres de la xarxa de distribució del canal, que garanteix que la propera campanya ja es pugui regar amb total normalitat. Això ha estat possible gràcies a les adhesions dels regants d'aquest territori, ja que si no hi ha entre un 70 i un 80% d'adhesions dels pagesos, l'obra no tira endavant. El conseller es va referir ahir a la dificultat d'arribar a aquesta xifra de regants potencials en altres punts de l'àrea del canal, com ara les Borges Blanques, on només hi ha un 40% de pagesos adherits a hores d'ara. Perquè una cosa és que es faci un canal i l'altra, que l'aigua arribi a les finques particulars. Cal fer una xarxa de distribució que suposa una despesa molt important per als pagesos en temps de crisi econòmica. Tot i admetre que està sent difícil aconseguir aquests objectius, el conseller d'Agricultura creu que caldrà continuar “insistint'' entre el sector, perquè passar d'un cultiu de secà a un de regadiu és una bona opció de futur, ja que augmenta la productivitat fins i tot en conreus típics de secà i sense plena dotació d'aigua.
Segons el conseller, el territori “està il·lusionat'' amb les perspectives que ofereix el Segarra-Garrigues i les administracions hi creuen al 100%, per la qual cosa ha volgut fer confiança en el que suposa, per a la “transformació d'un país, “el projecte del canal”.
Cohabitació amb les aus
En la visita que el conseller d'Agricultura va fer ahir a Castelldans va interessar-se perl Centre d'Interpretació de les Aus Estepàries i va remarcar la importància de la feina que s'hi fa a l'hora de divulgar la “cohabitació'' de les aus protegides amb el regadiu recentment implantat. Segons Ciuraneta, això és important per tal de poder traslladar a Brussel·les un missatge que el projecte del canal s'està fent d'una forma diferent de la de quan es van rebre les sancions per infringir la normativa de protecció d'aquests animals. En aquest sentit, tot i les reticències inicials a les ZEPA, pagesos i administració han entès que no poden saltar-se la llei i que el progrés econòmic no pot passar per sobre de la normativa mediambiental.
