Economia
Líders en preus, no en riquesa
Les 4 demarcacions catalanes, entre les 10 més cares de lEstat
Si contrastar informacions ajuda en la recerca de la veritat, creuar magnituds diferents contribueix a rebaixar els dubtes sobre la veracitat de les estadístiques fredes i a trencar certs mites. Catalunya té les seves quatre demarcacions entre les 10 més cares de l’Estat: Barcelona i Girona ocupen el primer i el segon lloc, i Lleida i Tarragona, el novè i el desè. En canvi, en el rànquing de renda familiar ajustada, és a dir, la que computa rendes en espècie com els serveis públics sanitaris i escolars, el Principat queda força per sota de la mitjana en aquest top ten de territoris.
Així es pot comprovar a l’última entrega del balanç econòmic regional que periòdicament publica la Fundació Espanyola de les Caixes d’Estalvis (Funcas), que, amb xifres corresponents al 2006 i subscrita pels experts en distribució regional de la riquesa a Espanya Julio Alcaide i el seu fill, Pablo, explica que, només Girona, amb un nivell 118,9 sobre el 100 atribuït a la mitjana espanyola de renda ajustada es desmarca d’aquest contrast.
Barcelona i Lleida, amb un nivell 102 totes dues, i encara més, Tarragona, amb 89,8, cauen del rànquing encapçalat per demarcacions considerades cares i riques com les tres basques: Biscaia (132), Guipúscoa (121) i Àlaba (119,2), i fins i tot altres de més remotes, com Sòria, que al nivell 116, iguala Madrid.
D’aquesta manera, la demarcació de Barcelona, que és un 9% més cara que la mitjana espanyola, queda al lloc vint-i-quatrè de renda familiar ajustada, però el contrast és encara més evident en el cas de Tarragona, que, si és la desena demarcació en preus alts, se situa en el lloc 43è (de 52 demarcacions).
Així es pot comprovar a l’última entrega del balanç econòmic regional que periòdicament publica la Fundació Espanyola de les Caixes d’Estalvis (Funcas), que, amb xifres corresponents al 2006 i subscrita pels experts en distribució regional de la riquesa a Espanya Julio Alcaide i el seu fill, Pablo, explica que, només Girona, amb un nivell 118,9 sobre el 100 atribuït a la mitjana espanyola de renda ajustada es desmarca d’aquest contrast.
Barcelona i Lleida, amb un nivell 102 totes dues, i encara més, Tarragona, amb 89,8, cauen del rànquing encapçalat per demarcacions considerades cares i riques com les tres basques: Biscaia (132), Guipúscoa (121) i Àlaba (119,2), i fins i tot altres de més remotes, com Sòria, que al nivell 116, iguala Madrid.
D’aquesta manera, la demarcació de Barcelona, que és un 9% més cara que la mitjana espanyola, queda al lloc vint-i-quatrè de renda familiar ajustada, però el contrast és encara més evident en el cas de Tarragona, que, si és la desena demarcació en preus alts, se situa en el lloc 43è (de 52 demarcacions).
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.