Opinió

Repsol, interès del soci o interès social?

Li han fal­tat dies a Sacyr, soci de referència de Rep­sol, per fer ús del que es coneix com l'esmena Flo­ren­tino, que va entrar en vigor l'1 de juliol pas­sat i que aixeca les limi­ta­ci­ons dels drets de vot a les soci­e­tats cotit­za­des. El diven­dres 29 d'agost, Sacyr i Pemex anun­ci­a­ven la sig­na­tura d'un acord entre socis en què es com­pro­me­tien a votar en el mateix sen­tit en aque­lles deci­si­ons més trans­cen­den­tals que a par­tir d'ara, pel període dels pro­pers deu anys, es pren­gues­sin a Rep­sol, per exem­ple en matèria de repar­ti­ment de divi­dends, ampli­a­ci­ons de capi­tal o nome­na­ments de con­se­llers. Addi­ci­o­nal­ment Pemex es com­pro­me­tia a aug­men­tar la seva par­ti­ci­pació fins al 9,8%, és a dir que de forma con­junta aquests dos acci­o­nis­tes suma­rien el 29,8% del capi­tal, just per sota del 30% que els obli­ga­ria a llençar una OPA sobre el 100%. No és la pri­mera aven­tura de Luis del Rivero de por­tes enfora de Sacyr, ja que té en el seu currículum una temp­ta­tiva frus­trada de con­tro­lar el BBVA fa uns anys i de trac­tar de col·locar la seva par­ti­ci­pació a Rep­sol als gegants rus­sos Gaz­prom i Lukoil. Ara, amb l'acord amb Pemex, estant la resta de l'acci­o­na­riat dis­pers entre diver­sos inver­sors ins­ti­tu­ci­o­nals i el capi­tal que flota a borsa, el matri­moni Sacyr-Pemex aspira a ser el soci de referència a Rep­sol, però la qüestió és si aquesta mani­o­bra està feta en interès de la com­pa­nyia de la qual són socis o en bene­fici propi de l'acci­o­nista, i pot­ser en per­ju­dici de la soci­e­tat. La res­posta, veient la tra­jectòria de Del Rivero, sem­bla òbvia, encara que la jus­ti­fi­cació pública que van donar a l'anun­ciar l'ope­ració va ser que “la com­pa­nyia no està valo­rada ade­qua­da­ment”. Cal­dria mati­sar aquesta expressió, ja que o és un “ade­qua­da­ment” davant dels bancs cre­di­tors de Sacyr o ho és davant de la resta d'acci­o­nis­tes (inclo­sos els mino­ri­ta­ris) de Rep­sol.

El cas de Rep­sol també té mol­tes simi­li­tuds amb la bata­lla que s'està pro­duint a Iber­drola, atès que dues empre­ses cons­truc­to­res (aquí amb ACS), fent ús de l'abans tan admi­rada tècnica del palan­que­ja­ment finan­cer, van pren­dre posi­ci­ons en empre­ses indus­tri­als. Ara quan toca retor­nar el deute d'aquest palan­que­ja­ment i veient que els ingres­sos dels seus nego­cis tra­di­ci­o­nals són insu­fi­ci­ents per retor­nar-lo, han de forçar la màquina a les seves par­ti­ci­pa­des per fer líquida la par­ti­ci­pació. I com poden acon­se­guir aquests diners si els seus nego­cis tra­di­ci­o­nals són a l'UVI? Les opci­ons són poques: venda del paquet acci­o­na­rial o bus­car l'aug­ment de divi­dends a les par­ti­ci­pa­des, opció legítima des d'un punt de vista legal, però què passa amb els interes­sos de la resta d'acci­o­nis­tes i amb l'interès social? Eli­mi­narà el negoci de les grans cons­truc­to­res els pilars del negoci indus­trial espa­nyol?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.