ATLETISME
Mor un atleta mentre s'entrenava a Barberà
L'asturià Ismael González, internacional en combinades, vivia a Terrassa des del setembre
Es va desmaiar de manera sobtada després d'una sèrie de tanques, en la sessió de dimarts
«No hi ha cap explicació possible. Seguia tots els controls mèdics i l'entrenament era de tipus tècnic. No era cap sessió física estressant»
«Pensava que era broma, però quan el vaig anar a incorporar ja tenia la mirada perduda. Intentava aixecar-se, però no podia»
«Primer el van atendre els socorristes de la piscina i en un quart d'hora va venir una UVI»
Els avenços de la medicina en general i l'esportiva en particular no han pogut evitar que la mort sobtada d'un esportista d'elit salti periòdicament a la palestra i torni a sembrar dubtes sobre l'eficiència dels controls mèdics. Dimarts al vespre, entre 2/4 de 8 i les 8, va morir el decatleta asturià de 25 anys Ismael González mentre s'entrenava a l'Estadi Municipal de Can Llobet de Barberà del Vallès. Després de nou temporades entrenant-se a la residència Blume de Madrid, l'atleta del Playas de Jandía s'havia traslladat el mes de setembre a Terrassa per preparar-se a les ordres de Fernando Martínez amb l'objectiu de guanyar-se la plaça per a l'europeu de Barcelona. Un dels seus companys d'entrenament era el també atleta internacional Agustí Félix (FC Barcelona). Precisament, l'atleta blaugrana va ser testimoni de primera fila de la desgràcia. Aquest és el seu relat: «Havíem acabat la segona sèrie de sis tanques després de l'escalfament i condicionament necessari per a aquest tipus d'entrenament. La primera sèrie va transcórrer sense incidents, però tot just que va acabar la segona va començar a trontollar en la línia de meta i va anar caient de mica en mica. Pensava que era broma, però quan el vaig anar a incorporar ja tenia la mirada perduda. Intentava aixecar-se, però no podia. Vam avisar els socorristes de la piscina i en un parell de minuts ja l'estaven intentant reanimar amb massatges i el boca a boca. No hi va haver manera. En menys d'un quart d'hora va arribar una UVI amb tota mena d'instrumental mèdic però tampoc van aconseguir reanimar-lo i això que ho van intentar durant més d'una hora.»
Fernando Martínez, l'entrenador d'Ismael, no troba «explicació possible» a la mort del jove. «Ell era esportista d'elit i li feien el seguiment mèdic els serveis del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat. Tenia un control mèdic molt per sobre de la mitjana; se'ls controla l'alimentació i els hàbits de vida. En cap moment hi havia hagut cap tipus d'indici que això podia passar», va explicar l'entrenador. «Era un dia d'entrenament normal, tècnic, cap cosa física estressant. Era una sessió de tanques. L'important era el gest tècnic, no la intensitat», va afegir.
Ismael González era natural de la població asturiana de Careñes (Villaviciosa) i gràcies al seu potencial va ser becat per la residència Blume de Madrid amb només 16 anys. Va obtenir títols estatals en categoria júnior i promesa, sempre en combinades, i el curs passat va obtenir el subcampionat estatal absolut. La seva millor marca en decatló era de 7.436 punts. El cap de setmana va competir a Bilbao en el seu nou club, el Playas de Jandía, en la lliga de divisió d'honor. Aquest va ser el seu últim testimoni en el seu lloc web: «No puc demanar més en aquestes dates –va acreditar 4,20 en perxa i 16.01 en tanques–, però el fet de no tenir molèsties de cap tipus m'anima molt amb vista al meu primer decatló, d'aquí a dues setmanes. Confio que el meu entrenador m'ajudarà a estar a punt quan arribi el moment.»
Els pares i el germà gran de l'atleta ja es van traslladar des de Villaviciosa a Catalunya la mateixa nit de dimarts i ahir estaven pendents de conèixer el resultat de l'autòpsia.
Es preparava amb Fernando Martínez amb l'objectiu de guanyar-se la plaça per a l'europeu
Una llista cada cop més extensa amb diversos futbolistes, però també ciclistes i atletes
La tràgica notícia de la mort d'Ismael González arriba només divuit dies després que un altre atleta, el jove sevillà de 16 anys Samuel Navarro, morís en circumstàncies semblants mentre s'entrenava a l'Estadi de la Cartuja. L'atleta, campió estatal cadet del 1.000 metres el 2009, va ser atès ràpidament amb desfibril·ladors sobre el mateix tartan, però no va reaccionar. L'autòpsia va confirmar que es tractava d'una mort sobtada per una cardiopatia. Un cas més a afegir a una llista d'esportistes d'elit afectats per la mort sobtada, que inclou bàsicament a futbolistes, però també a ciclistes i atletes. A l'Estat espanyol els casos més sonats són els del jugador del Sevilla Antonio Puerta, a l'agost del 2007, i més recentment el del capità de l'Espanyol, Dani Jarque, a l'agost de l'any passat. En l'àmbit internacional, el camerunès Marc Vivien Foe va ser dels primers que van consternar l'opinió pública, quan es va desplomar el 2003 en el partit de la seva selecció contra Colòmbia. En ciclisme es recorda el cas d'Alessio Galletti, que va tenir un atac de cor en plena ascensió al Naranco. Altres han tingut més sort i s'han retirat momentàniament o definitivament quan se'ls han detectat problemes cardíacs com el jugador del Real Madrid Rubén de la Red o el català del Sevilla Sergio Sánchez.
