Un Barça de dues cares

Ni Eto’o, que va marcar dos gols; ni Messi, que va deixar bona mostra del seu talent; ni Bojan, que va encendre el Camp Nou quan més apagat estava; ni Henry, que ni va jugar. Va ser Eidur Gudjohnsen, un secundari en el Barça de Guardiola, qui es va erigir en el salvador d’un equip blaugrana que va passar de sentir-se el protagonista a protagonitzar una pel·lícula de por ja vista. Al final, una rematada acrobàtica de l’islandès, que tot just feia uns minuts que havia entrat, va deparar un guió dels que deixen sensacions contraposades.

Sí, tres punts més al sarró i tercer triomf seguit, cosa que no passava des del febrer. Però la manca de consistència és indissimulable. El Betis va igualar un 2-0, imperdonable davant un modest al Camp Nou. I més encara després de veure els millors 45 minuts de l’era Guardiola. El rival amb prou feines sortia de pressió, no olorava la pilota i només generava una mica de perill aprofitant alguna badada d’Abidal o buscant l’esquena d’Alves, un altre dels aspectes que Guardiola ha d’acabar d’encaixar.

El tècnic del Barça havia tornat a sorprendre amb l’onze inicial, aquest cop fent debutar l’impetuós Martin Cáceres a l’eix de la defensa, fent parella amb Márquez i deixant a la banqueta el capità Puyol, i amb l’entrada de Touré, que es va lluir fins que li van quedar forces.

Peces a banda, el Barça va mostrar les armes ja conegudes i, després d’uns minuts de pressió asfixiant i de còrners successius, van arribar els gols. La fam i l’encert de l’equip els va simbolitzar Eto’o, que va obrir la llauna amb un golàs. El camerunès va rebre d’esquena, es va girar i va engaltar un cacau violent que va tocar el travesser abans d’entrar. Casto ni la va veure. I si l’hagués vist, encara estaria aplaudint.

No va tardar a aparèixer de nou, l’africà; aquest cop per aprofitar una jugada de Messi dins l’àrea. L’estadi reconeixia el recital i fins i tot n’hauria pogut caure algun més abans del descans, sobretot de part d’un incisiu Alves.

Però la segona meitat no va començar de la mateixa manera. El Barça va aixecar el peu de l’accelerador, lliçó que no acaba de quedar clara, i va donar vida a un Betis que no havia marcat cap gol en aquesta Lliga i que es va començar a estirar de la mà de dos rodamons com són Sergio García i Jose Mari.

El primer va provocar una falta indirecta dins l’àrea que va acabar amb el gol de Monzón –la tanca va trair Valdés– i va forçar un penal de llibre de Cáceres que l’àrbitre es va empassar; el segon es va colar entre Abidal i el mateix Cáceres per empatar amb una vaselina que Valdés va desviar massa poc.

El Barça estava tocat, tant que va perdre la possessió i la posició. Fins i tot Messi deixava escapar un gol fet per no ser generós amb Eto’o, també desaparegut. Qui va aparèixer va ser Guddy, que permet al Barça arribar al derbi per davant de l’Espanyol.

Clica aquí per veure la retransmissió del partit minut a minut