Laporta no fa gran autocrítica però reconeix les seves errades

Sense fer una gran autocrítica, Joan Laporta va intentar justificar el que s’han revelat com errors de gestió de la seva junta, tot i que va admetre que moltes d’aquestes decisions –en alguns casos no decisions– “no han funcionat”, referint-se al final de cicle que es va aplaçar l’any passat. En el pla més personal, també molt discutit per una part cada cop més important de la massa social, el president del Barça sí que va entonar el mea culpa. “No em reconec”, va repetir rotund tres vegades al Gol a gol de TV3 davant les imatges del discurs davant les penyes, el famós i desfortunat “Al loro!”.

Va ser un Laporta tocat, però no enfonsat, reconeixent només començar el seu estat d’ànim. “Estic buscant forces per no ensorrar-me”, va indicar el màxim dirigent blaugrana, en el to moderat que va seguir en tota l’entrevista. Laporta va repartir culpes sense deixar d’assumir la seva responsabilitat en la davallada de l’equip campió d’Europa just fa dos anys a París, tot i que no va fer-ho sempre en primera persona ni amb la contundència que alguns aficionats volien. “L’autoritat al vestidor es va anar perdent i van provocar fets que s’han agreujat”, va indicar, arran de l’exemple de les declaracions incendiàries de Samuel Eto’o a Vilafranca fa un any. De qui era la responsabilitat? Aquí, Laporta va situar Frank Rijkaard i Txiki Begiristain en primer lloc, malgrat que en tot moment va salvar el secretari tècnic de les crítiques. No així l’entrenador: “Confiàvem en les capacitats de l’home que ens havia dut a les lligues i la Champions, i li vam donar una segona oportunitat... Després que el Madrid ens guanyés al desembre li vam dir que tenia un mes per redreçar el rumb –va revelar–, i realment vam entrar en una gran ratxa, tot i que al final falléssim. Però segueixo pensant que és un professional extraordinari i una gran persona”.

Sobre Ronaldinho, va fer un anàlisi semblant, amb algun matís, però sense qüestionar-lo per on podia fer-li mal: “Ronnie mereixia un segon any. Volia tornar a ser el millor, ens ho va dir, però no ha pogut. No ha pogut recuperar el ritme”. En tot cas, va defensar l’actitud del brasiler davant els rumors i informacions de vida dissipada. “Sempre ha tingut un comportament professional i ha donat resultats fins a un moment que no ha pogut, per lesions, per viatges... De la seva vida privada, no ho sé. Sé el que es diu, però no ho comparteixo”, va afirmar, donant per fet que marxarà, així com Deco. D’Eto’o, també ho va insinuar: “Si ha de maarxar, es mereix que sigui per la porta gran i amb honors”. De l’irregular Henry, en el sentit contrari: “Ha fet 19 gols, el que més. I em recorda el primer any de Koeman, que ens preguntàvem què haviem fitxat i després va ser un dels millors de la història”.

Explicacions victimistes
Pel que fa a la vessant més personal, Laporta va treure el seu cantó més humà. “Acumulo una pressió que a vegades s’ha fet difícil de soportar. Hem patit micros a la sala e juntes, amenaces a mi, als meus fills, detectius en les converses amb MediaPro, robatori del meu ordinador... Inconscientment pot ser que m’hagin sortit reaccions que no m’hi reconec”, va argumentar. I va demanar perdó: “Si algú s’ha sentit ferit en la seva sensibilitat, demano totes les disculpes. Ho lamento”, va dir, fent que no amb el cap quan sortien imatges seves desbocat a la llotja del Manchester United. “Amb tot, han estat dos episodis en cinc anys”, va afegir.

De cara al present i futur, va fer propòsit d’esmena de les seves sortides de to i va apostar fort per Pep Guardiola, reconeixent sense embuts que li havia consultat l’opció a Johan Cruyff i que Mourinho s’havia tingut poc en compte, tot i que l’hlandès “en cap cas ha decidit res”. La renovació que hi haurà amb Guardiola serà “ilu·lusionant”, va seduir Laporta, que va mostrar-se ferm davant els dos anys que li queden de mandat, més enllà de les mocadorades que ha rebut i la moció de censura que hi ha en marxa. “Ja vam redreçar el club en un moment que era més advers que l’actual”, va incidir, i va demanar “tranquil·litat”, al mateix temps que recordava que els impulsors del vot de censura “són els mateixos que ens van voler inhabilitar al 2006”. I va diferenciar-la de la seva del 98: “El president tenia mandat il·limitat i duia 20 anys”. Laporta, que de política va dir que “res”, va negar-li capacitat a Sandro Rosell per ser president i va acabar apel·lant a la seva “estima” pel Barça i Catalunya.