"Estem recuperant la forma de fer del 2003"

Ferran Soriano és el més jove de la junta del Barça, però també la clau per a la supervivència futura d'aquesta junta, ara o el 2010. En aquesta entrevista, Soriano defensa sense fissures Joan Laporta de la moció i a la vegada marca distàncies generals. "Els meus companys m'han demanat que agafi més participació i lideratge", afirma ell mateix a l'AVUI.
Què ha passat en 2 anys perquè el club hagi passat de tocar el cel a estar davant un vot de censura?
Hi ha una part inherent al món de l'esport. Es pot guanyar i perdre. Volem guanyar sempre, però hem d'estar preparats per perdre. La clau dels propers anys és que les victòries i derrotes no suposin també victòries i derrotes institucionals. La institució és forta i ha sobreviscut a més que dos anys sense títols. Quan es perd, l'emoció negativa és forta. Però crec que no passa d'aquí.

Hi ha hagut més causes, més enllà que la pilota entri o no. ¿La situació actual és tan greu per justificar la moció?
Honestament i humilment, no, tot i que la pilota entri o no no és una qüestió d'atzar. No ho hem fet bé. Hi ha un element que afegeix desconcert i és que teníem la millor plantilla d'Europa. El club era tan fort que va posar a disposició del tècnic la millor plantilla. Fa 5 anys no ho podíem fer, ara sí. No li hem sabut treure rendiment i això pot semblar falta d'actitud, sigui cert o no. Superat el descontentament, tenim la capacitat per donar un nou impuls al projecte.

¿El president ha canviat del que va conèixer vostè el 2003?
No. Crec que això va embolcallat en el mateix efecte. En els últims anys, el president ha estat molt notori, mediàtic, i això ens ha ajudat molt en molts casos. Ens ha ajudat a tenir imatge emprenedora, entusiasta. Amb ell, com amb tots els personatges públics, quan les coses van bé l'opinió pública l'eleva i quan no hi van, l'enfonsa. La persona és la mateixa. En els últims temps, amb bona voluntat i per interès del club, ha donat molt la cara per l'equip, més del que fan en general els presidents de club. Quan les coses anaven justes va sortir a dir "endavant, que podem" i l'equip no va poder, i ell també en paga les conseqüències.

¿De portes endins, Laporta ha perdut lideratge?
No. La junta del Barça no és presidencialista. L'enfoquen a ell, però som un equip. Vam guanyar tots i hem perdut tots.

El seu paper sí que ha canviat. Després d'un període inicial d'home fort i posteriorment més apartat, ara sembla que la seva figura torna a emergir. És cert? I per què?
Sí, els papers han canviat. Després de la professionalització del club, els directius i jo en particular ens vam apartar de la gestió del dia a dia. Ara els meus companys m'han demanat que torni a agafar més participació i lideratge. I crec que ho puc fer. Estem recuperant una forma de fer com la del 2003, organitzar-nos diferent i en el meu cas sent un punt de referència per als executius del club. Tindré una actuació més activa de la dels darrers dos anys.

¿I això no té res a veure amb el fet que vostè vulgui presentar-se com a candidat continuista, sigui ara o el 2010?
Un incís: entenc que això no és un partit polític i de continuisme no n'hi ha. El motiu fonamental pel qual hem reorganitzat la forma de treballar no són les eleccions del 2010, són els dos anys que queden. Afecta que fa dos anys que no guanyem res i hem de canviar coses. I que hi hagi el vot de censura. És molt legítim, però nosaltres també que ens defensem. No està fet en clau electoral.

¿Pot confirmar que es presentarà, ara o el 2010?
No ho vull confirmar i no és una tàctica. És simplement respecte per la situació en la qual estem.

Què s'hi juga el club en aquesta moció de censura?
Molt. Si prospera la moció, ens crea una situació molt difícil a l'estiu. La junta gestora no pot fer compravendes. Ho diuen els estatuts i per responsabilitat. Però encara més greu, ens posa en una situació molt difícil a llarg termini: estableix un precedent. Estem dient que cada cop que no es guanyi res en dos anys està bé interrompre el mandat. Ens hi juguem tenir un club estable, que pugui competir i guanyar mantenint l'essència de qui som, o tenir un club que pot ser convuls contínuament. Seria un precedent.

El primer precedent va ser el de Laporta el 1998.
Sí, no puc defensar les posicions perquè aleshores no hi estava involucrat, però crec que hi havia una diferència fonamental, que els mandats no estaven limitats. Ara sí, i tothom que es vol presentar sap que el president actual no es pot tornar a presentar. És una situació que tothom podria afrontar sense posar el club sota l'estrès actual.

Hi ha qui diu que la inestabilitat del club ja existeix i que no la provoca el vot de censura.
Absolutament, no. El sentit comú s'imposa. El club està en una situació normalíssima. Estable des de tots els punts de vista. Ho interpreto en clau electoralista. No és que qui ho diu pensi que és veritat; el que passa és que per interessos propis ja li interessa dir que tot és caòtic. Però la veritat és que no ho és.

També s'ha parlat de fractura.
Crec que tenim una esquerda al club, no fractura, però no és la primera. La responsabilitat i el repte és tancar l'esquerda ràpid perquè aquestes esquerdes siguin del segle XX, no del XXI. Els reptes d'ara és competir amb models de governança diferents del nostre. Un club propietat dels seus socis que competeix en ingressos i resultats esportius. I per seguir-ho sent hem d'aconseguir que el model de club sigui estable. La inestabilitat necessària i democràtica ja la tenim, cada 4 anys.

Quines són les seves relacions amb Sandro Rosell?
Inexistents. Des que va marxar no l'he tornat a veure.

Creu que pot ser un bon president?
Ho han de jutjar els socis.

Rosell ha sembrat ombres sobre la salut econòmica del club.
Respecto l'opinió de qualsevol soci, però l'entenc en clau electoral. Debatre això és perdre temps. L'economia del club és molt forta. No sé com es pot ser més transparent, quan ensenyem els números al detall, auditats, dos cops l'any. Comparin-ho amb el Madrid, que només ensenyen les xifres un cop l'any, sense cap detall i amb reserves dels auditors. L'economia del Barça ha triplicat ingressos, ha generat beneficis i ha reduït el deute bancari.

També diu que el deute és el mateix que a l'era Gaspart.
Em remeto als balanços. El deute disminueix, des de tots els punts de vista. L'economia del Barça està molt bé, pot estar tranquil tothom.

També critica la planificació en els fitxatges, "improvisada".
Estic molt content de l'estratègia i la política de fitxatges. L'any passat vam fitxar els 4 jugadors que volíem. Altres equips van fitxar el doble i el doble de car. Ara estem tornant a fer el mateix i crec que estem fitxant bé i a preu de mercat. Si tot això no estigués treballat, no hauríem pogut fitxar ràpid.

Creu que Rosell està darrere Giralt?
Crec que no passaria res si la gent expliqués el que fa. És una qüestió que ha de jutjar els socis, que són molt intel·ligents. I, per altra banda, si fos així, no passaria res.

Laporta va dir que estan pagant la independència respecte dels poders fàctics. A què es referia?
No sé el context en què ho va dir, però no hi ha cap poder fàctic que pugui fer dependents 160.000 socis.

Quina perspectiva tenen de la moció?
Socis molt actius, percebem que la majoria dels socis estan pensant amb seny. La moció és per a un moment extraordinari que no és el cas i creiem que la majoria hi està en contra.

Frec a frec, la junta quedaria tocada.
Si passés això, hauríem superat la primera dificultat i és que seria un estiu tranquil, podríem fitxar, vendre, etc. Evidentment, una moció desgasta i ens posa en un repte de gestió més difícil, que afrontarem i en què farem el que calgui per recobrar la normalitat.

Com ara avançar eleccions?
Si cal, ho farem.

Ronaldinho serà traspassat al Milan?
El Milan no ha fet cap oferta per Ronaldinho. Però encara és aviat.