Ibra apareix en la foscor

Després d'un inici de temporada espectacular en què va encadenar cinc jornades marcant, a Zlatan Ibrahimovic se li va apagar la llum. Fa poques setmanes, va arribar a reconèixer que havia de millorar molt el seu joc, i va obligar Guardiola a rectificar-lo i a donar-li suport públicament. Ahir, tot i fer un partit discret en conjunt –en sintonia directa amb la resta de l'equip–, sí que va complir amb allò que se li sol demanar a un 9 pur com ell: marcar gols decisius. Fins a aquest moment, el suec només havia fet dos gols durant aquest 2010, i cap dels dos havia servit per a res; va marcar contra el Sevilla en l'anada de la copa del Rei, al Camp Nou (1-2), i també en el fatídic partit del Vicente Calderón (2-1). A Stuttgart, la història va ser diferent, ja que l'1-1 és un resultat molt més positiu que l'1-0 que reflectia el marcador abans del minut 51. La jugada va néixer en una passada del mateix Ibra que Piqué va tocar de cap i que va deixar el suec sol davant el porter. Lehmann va aturar una primera rematada, però el 9 blaugrana sí que va encertar en el segon intent. Una jugada força similar a la que va conduir l'equip a la pròrroga en la final del mundial de clubs d'Abu Dhabi, tot i que aquella vegada va ser Pedro i no Ibra qui es va beneficiar del cop de cap de Piqué.

Les aparicions d'Ibrahimovic a Stuttgart van ser poques –en la primera part, sobretot, va estar lent i poc inspirat amb la pilota als peus–, però van provocar algunes situacions de perill. La més clara, a banda del gol, la del minut 68. Amb Lehmann totalment descol·locat, el suec va engaltar a la mitja volta amb molta potència una pilota que es va estavellar al braç dret de Molinaro. L'italià, un dels jugadors més actius del conjunt local, va rebutjar tot just sota els pals, evitant el gol, però el col·legiat, incomprensiblement, no va assenyalar penal sinó córner.

Amb el gol marcat a Stuttgart, Ibra ja n'ha fet 15 aquesta temporada, els mateixos que Pedro –Messi, amb 23, encara queda lluny–. Els seus millors números continuen sent en la lliga, amb 12 gols, mentre que en la Champions League n'ha aconseguit dos: el d'ahir i el que va marcar al Camp Nou contra el Rubin Kazan (1-2). Curiosament, un altre gol que no havia servit per a res. L'1-1 a Alemanya, en canvi, sí que pot acabar sent determinant en l'eliminatòria, ja que l'empat impedeix que els alemanys es plantin al Camp Nou amb l'única intenció de defensar el 0-0. A més, el gol potser serveix per rebaixar l'ansietat del suec, a qui a Itàlia ja acusaven de destacar en els escenaris més còmodes i d'aparèixer poc en les cites realment transcendentals. Dissabte passat, contra el Racing, va notar unes molèsties al turmell i va caure de l'alineació a última hora, i l'aposta ha sortit rodona; l'equip va vèncer a l'estadi sense trobar-lo gaire a faltar i amb un resultat ampli (4-0) –Bojan va exercir de davanter centre–, i a Stuttgart el suec va aparèixer per salvar el Barça en els moments més delicats. El d'ahir, a més, és el gol número 20 d'Ibrahimovic en competicions europees, des que va debutar en la UEFA amb l'Ajax l'any 2001.