Resultadistes per un dia (o dos...)

És molt fàcil acostumar-se a la bona vida. Que l'equip jugui de meravella i guanyi partits un rere l'altre és un luxe que els culers s'estan agafant com un costum, sobretot en aquest centenar de partits més un que fa que Guardiola és a la banqueta. Fins i tot, l'equip guanya 4-0 el Racing i s'ha de sentir a dir que a veure si s'espavila perquè jugant així no va enlloc i que, Cruyff dixit, aquesta golejada és el pitjor partit de tots els cent. Ara, ni els resultadistes més recalcitrants s'atreveixen a aixecar la veu i proclamar que un 4-0 és una golejada que no es discuteix i que és de llepafils i romàntics queixar-se que l'equip no ha jugat segons els cànons estètics que el fan inimitable. No, ara els resultadistes del món culer s'han reciclat i també discuteixen els partits amb els romàntics i els llepafils oblidant-se tots a una del marcador i elucubrant sobre les sensacions que ha transmès l'equip, els percentatges de possessió, la mobilitat coordinada dels jugadors, el recorregut intel·ligent de la pilota i les habilitats individuals i col·lectives de l'equip. Amb els conversos, els convençuts que el més important és com es juga que per quants s'ha guanyat o perdut són ara legió. Això no és pas dolent, i qui s'atreveixi a discutir-ho tindrà molta feina a tergiversar els cent un partits del Barça de Guardiola.

Passa, però, que en partits com el d'ahir, en què l'única cosa aprofitable és el resultat, s'ha de trobar una línia argumental per no dir-ne quatre de fresques a l'equip per la lamentable actuació que va tenir a la primera part. Fins al punt que els blaugrana van fer tan bo l'Stuttgart que semblava el Bayern de Munic dels anys setanta, malgrat que una observació atenta de l'equip de Christian Gross i la penosa evidència de la segona part el retraten com un equip limitadíssim futbolísticament. L'oportunisme d'Ibrahimovic va rescatar el Barça com ho havia fet Henry la temporada passada en la mateixa situació al camp de l'Olympique de Lió. Val més, doncs, que els culers es treguin el carnet temporal de resultadistes i esperin que l'equip es retrobi amb la inspiració. Al cap i a la fi, ahir no es donava cap premi (ni tan sols un o tres punts) ni s'havia convocat el món futbolístic per assistir a una exhibició futbolística de l'equip blaugrana. Un 1-1 és un resultat magnífic per afrontar el partit de tornada al Camp Nou, on per poc fi que estigui el Barça farà un vestit a mida a aquest mediocre equip alemany.

Tampoc caldria que l'anàlisi del catàleg de defectes blaugrana en el partit d'ahir es portés més lluny del compte. Que a l'equip de Guardiola li passa alguna cosa va ser una evidència ahir, ho va ser al Calderón i va quedar més dissimulat dissabte contra el Racing. I hi ha hagut anàlisis i tocs d'atenció des de tots els púlpits: l'entrenador mateix, déunostrosenyor Johan Cruyff i fins i tot la premsa més donada a l'autocomplaença eufòrica. No cal jutjar aquest moment fluix, doncs, amb l'apassionament amb què els resultadistes feien callar els romàntics i els llepafils quan es reclamava alguna cosa més. Ja se sap que els conversos són els entusiastes més radicals, però fa l'efecte que no s'ha d'activar cap alarma, sinó més aviat confiar que tot es posarà a lloc a partir d'un ordre més o menys natural i més planificat que menys.

És molt probable que aquesta baixada de rendiment de l'equip respongui a una estudiada planificació perquè el millor estat de forma arribi en els últims dos mesos de la temporada. El que està passant l'equip en aquest moment recorda molt poderosament el mateix que va passar en la mateixa fase de la temporada passada. El mes de febrer de l'any passat el Barça va empatar al camp del Betis (2-2), va empatar a Lió (1-1), va perdre al Calderón (4-3) i va empatar a Mallorca en la copa (1-1) i en tots aquests partits va mostrar la mateixa fragilitat que ahir a Stuttgart o fa uns dies al Calderón. I després va passar el que va passar. Ja se sap que el Barça necessita un alt rendiment físic per jugar com només ell és capaç de fer-ho i que quan no és així és un equip fràgil i vulnerable. També s'ha de tenir en compte que l'equip va haver de començar la temporada aviat i molt en forma per disputar les dues supercopes, i que és probable que ara es trobi en una vall de forma per tornar a recuperar un pic en el moment decisiu. És en aquesta clau que es poden interpretar també les declaracions de Guardiola. Insisteix a l'equip que no es pot badar i que ha de respondre, potser perquè sap que ha de passar aquest moment baix a còpia de coratge, responsabilitat i voluntat, mentre li arribi la frescor física que ara li falta. I per evitar qualsevol daltabaix abans que l'equip pugui tornar a donar el millor rendiment. En qualsevol cas, sembla descartable la possibilitat que s'hagin oblidat de jugar a futbol. Mentrestant, doncs, si les sensacions no empitjoren, ser resultadistes per uns dies no farà cap mal.