Quin equip deixa Laporta?

Amb la renovació de Puyol, que jugarà en el club fins als 35 anys, es comença a perfilar la plantilla que rebrà, l'estiu vinent, el successor de l'actual president: un grup d'èxit, car, amb alguns contractes llargs i prop de la trentena

Que el Barça que here­tarà el suc­ces­sor de Joan Laporta s'acosti a la tren­tena d'anys de mit­jana és una dada tan certa com que la columna de l'equip titu­lar (Valdés, Piqué, Ini­esta i Messi) no passa de 25 anyets, també de mit­jana. En tot cas, l'ampli­ació del con­tracte del capità de l'equip, Car­les Puyol, que jugarà en el club fins al juny del 2013, amb 35 anys, comença a per­fi­lar la nòmina final de juga­dors que dei­xarà l'actual pre­si­dent a qui el suc­ce­eixi. El lle­gat del lapor­tisme serà un equip d'èxit, de 27,5 anys de mit­jana –al gràfic, l'edat que tin­dran l'estiu de l'any vinent–, en què els grans con­trac­tes són dels més cars del món i són més llargs del que, per exem­ple, reco­mana Cruyff.

Pre­si­dent sui gene­ris en molts casos, Laporta ha sucum­bit de totes totes a la vella tra­dició blau­grana de res­pec­tar els emble­mes del club per sobre les regles que dicta el mer­cat. La fre­dor dels números acon­se­llava una ampli­ació més curta per al capità, objecte del desig a Europa. La notícia marca l'inici de bea­ti­fi­cació fut­bolística del defensa, que en temps d'aldea glo­bal serà un rara avis perquè només haurà por­tat una samar­reta en la seva car­rera. Però indica, també, la fi de Puyol com un pro­ducte de mer­cat ape­titós amb el qual el Barça hau­ria pogut fer caixa.

Per aquests dies, una llarguíssima llista inte­grada pels millors equips d'Europa, tenien un ull a Bar­ce­lona, ansi­o­sos per saber què pas­sa­ria amb la vida de Puyol. El defensa estava enmig d'una nego­ci­ació més llarga del pre­vist. Laporta va ins­tar set­ma­nes enrere: «Seria con­ve­ni­ent reno­var abans del cap d'any.»

La defensa pre­o­cupa.

Con­si­de­rat indis­pen­sa­ble pel cos tècnic, Puyol ha donat segu­ra­ment una bona ale­gria a Guar­di­ola amb la seva reno­vació. En pers­pec­tiva, l'eix de la defensa sem­bla un punt feble en el dis­seny de la futura plan­ti­lla. El fracàs de Cáceres i la incògnita que de moment encarna Dmi­tro Txi­grinski s'afe­gei­xen a una de les poques reno­va­ci­ons que que­den pen­dents, la de Rafa Márquez. El mexicà té 31 anys, es lesi­ona amb freqüència i con­ti­nua dis­cu­tint amb el club el nom­bre d'anys d'ampli­ació. El Barça vol donar-li menys del que demana, símptoma de la mal­fiança de la ins­ti­tució res­pecte del futur del cen­tral.

Pals de paller dau­rats.

A falta de la reno­vació d'Ini­esta, que, per mèrits incon­tes­ta­bles, ingres­sarà en el grup dels millors sous, la política econòmica de Laporta, a causa també dels èxits espor­tius, ha con­ver­tit el gros d'estre­lles blau­grana en un dels més cars del fut­bol mun­dial. I si és cert que és el mer­cat el que dicta els preus, no és menys cert que el Barça lapor­tista ha estat generós fins a límits insos­pi­tats. Els sous anu­als, segons xifres no ofi­ci­als, de Messi (10,5 mili­ons d'euros), Ibra­hi­mo­vic (10), Henry (9), Xavi (6), Puyol (5,5) i Valdés (5), sumen 45,5. El pro­blema no és el que costa, sinó el que cos­ta­ria des­fer-se d'alguns juga­dors, com ara Henry, a qui encara li que­den tres anys en el Barça i avui, amb 33 pri­ma­ve­res, ja sem­bla enfi­lar la corba irre­me­ia­ble i des­cen­dent de la seva bri­llant car­rera.

El «llegat Cesc»

A falta de saber si serà l'oficialisme sortint, l'oficialisme aspirant o un candidat extern qui s'apoderarà de la figura de Cesc Fàbregas com a arma electoral, el jugador i el seu club, l'Arsenal, mantenen la idea de «no innovar» i fer cas omís dels rumors que el col·loquen a Can Barça l'any vinent. Ja l'estiu passat, el mànager del club de Londres, Arsène Wenger, va desmentir fins i tot els rumors més insignificants que apuntaven que Cesc vestiria de blaugrana la temporada del triplet. La secretaria tècnica que dirigeix Txiki Begiristain té Cesc entre els seus objectius, la qual cosa no sorprèn ningú, ateses les virtuts del migcampista maresmenc. Però en el club català veuen improbable que Cesc es pugui lligar abans d'acabar aquesta temporada, pel zel amb què Wenger defensa el seu jugador franquícia. El jugador continua petonejant l'escut dels gunners després de cada gol i ja ha cobert amb escreix el buit de lideratge que va suposar la marxa d'Henry. Així les coses, però, el futbolista no ha amagat mai el seu desig de jugar, un altre cop, en el club que el va veure néixer com a futbolista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.