Criatures fantàstiques

Gui­llermo del Toro va créixer ali­men­tant-se de fan­ta­sies ali­e­nes pro­jec­ta­des, fins al dia que va començar a crear-ne de pròpies. Com tants d’altres cine­as­tes, el seu cinema beu d’altres pel·lícules i, en espe­cial, del gènere fantàstic, pel qual sent una vocació reve­ren­cial. Quan tenia sis anys va que­dar col­pit per l’huma­noide aquàtic pro­ta­go­nista de La dona i el mons­tre (1954), aque­lla petita joia de Jack Arnold. El mateix per­so­natge que ara rea­dap­tat a La forma del agua l’ha con­ver­tit en un cine­asta de pedigrí quan, per fi, Hollywood ha madu­rat pre­mi­ant un direc­tor que roda històries de fre­aks i mons­tres. Cri­a­tu­res extra­or­dinàries que no són més que un reflex de la nos­tra soci­e­tat, un mirall que qüesti­ona on rau la veri­ta­ble mons­tru­o­si­tat.