Europa es mou

Si ens fixem en el que passa a Europa aquests dies, sem­bla que només hauríem de par­lar del Bre­xit, però tots sabem que hi ha molts rep­tes a superar per arri­bar a una soci­e­tat justa i amb futur. Avui en des­ta­caré tres que demos­tren que Europa es mou, que pas­sen coses que poden fer can­viar l’ori­en­tació de la UE. En pri­mer lloc, la gestió del Bre­xit, ja que, sigui quin sigui l’acord, si no hi ha can­vis subs­tan­ci­als, el 29 de març de l’any que ve el Regne Unit mar­xarà for­mal­ment de la UE, un fet històric mai vist i de pro­por­ci­ons ara per ara difícils d’ava­luar, tot i els estu­dis que s’han fet i els estira-i-arron­ses de les nego­ci­a­ci­ons de l’acord, tant din­tre del Regne Unit, amb mol­tes dis­pu­tes, com amb el que es faci final­ment amb la UE. Per altra part, el llarg adeu de Merkel de ben segur que pro­pi­ciarà notícies i fets. Un d’aquests és el suport que dona per avançar amb eficiència cap a una defensa comuna a la UE. Se n’ha par­lat molt i s’han fet acci­ons, però sense arri­bar a con­clu­si­ons con­tun­dents, de manera que l’aposta de Merkel pren més força, i més si la situem en la volun­tat de Macron d’apro­fun­dir en la unió política. Sem­pre que l’eix fran­co­a­le­many impulsa un pro­jecte sol tenir futur a la UE. De fet, les cir­cumstàncies del moment, amb Trump dei­xant clar que la UE s’ha d’espa­vi­lar amb la pròpia segu­re­tat i defensa i que ha de dei­xar de depen­dre dels EUA i de l’OTAN, i també la sor­tida del Regne Unit, que és una potència mili­tar amb capa­ci­tat nuclear, fan que l’opció d’apos­tar per la inte­gració política i de la defensa sigui ja una neces­si­tat. Si final­ment es tira enda­vant la defensa comuna, ben segur que can­viarà la manera de ges­ti­o­nar la segu­re­tat i defensa din­tre la UE, ara entesa com a esta­tal, i també la per­cepció que avui tenen les potències mun­di­als de la UE.

L’altre aspecte que vol­dria des­ta­car com a repte impor­tant són les elec­ci­ons euro­pees que tin­dran lloc el maig de l’any que ve i que can­vi­a­ran la com­po­sició del Par­la­ment Euro­peu. Per tant, estan en joc les majo­ries que avui el for­men, domi­na­des pels par­tits tra­di­ci­o­nals. Hi ha incer­tesa i pre­o­cu­pació pels resul­tats que podrien obte­nir els par­tits euro­escèptics i anti­eu­ro­peus, i més ara que se sap que volen fer una mena de pro­posta elec­to­ral comuna amb l’objec­tiu de tenir més repre­sen­tació i poder inci­dir en la política comu­nitària, per can­viar-la, a part del que ja fan ara, que és apro­fi­tar la pla­ta­forma del Par­la­ment Euro­peu per fer política al seu propi estat. He pogut cons­ta­tar per­so­nal­ment aquesta pre­o­cu­pació a l’assem­blea del Movi­ment Euro­peu Inter­na­ci­o­nal que es va fer la set­mana pas­sada a Viena. S’aposta perquè els par­tits tra­di­ci­o­nals, les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees i esta­tals i també la soci­e­tat pren­guin consciència del que ens hi juguem i tre­ba­llin per cons­ci­en­ciar els ciu­ta­dans de la importància d’anar a votar a les elec­ci­ons euro­pees i també d’expli­car-los els avan­tat­ges que esti­guin a les mans dels par­tits euro­peis­tes.

Aquests tres impor­tants fets demos­tren que estem en un món can­vi­ant i que no ens podem que­dar atu­rats si volem man­te­nir els espais de lli­ber­tat i democràcia que tenim.