Sant Jordi de rànquings

Avui, l’endemà de Sant Jordi, tot seran xifres i rànquings. Quins han estat els llibres més venuts, quants diners hauran facturat aquells que venen llibres i roses, quin escriptor de cara coneguda ha tingut més gent a la cua esperant una signatura... Sant Jordi és emoció viva, el dia de la Cultura, de l’amor i de l’amor a la lectura, però també és una diada comercial, i a vegades aflora una petita vena frívola o mercantilista. El gremi de llibreters n’estan una mica tips, que cada any els periodistes els preguntem allò de quins són els llibres més venuts. Diuen que aquesta és només una informació anecdòtica i que la vintena de llibres més venuts, entre ficció i no-ficció, només representen un 5% del total de la diada. En el moment d’escriure aquest article encara no tenim les dades a la mà, sobre com haurà anat la diada d’enguany. Però sense caure en frivolitats, no cal posar-nos les mans al cap si, any rere any, es repeteix aquesta mena de tradició periodisticofestiva de voler divulgar llistes dels llibres més venuts o dels autors que s’emporten la palma. Els rànquings són només això. I no desvirtuen la grandesa de la nostra diada. Ja ens està bé saber si es compliran les expectatives i s’hauran venut 7 milions de roses i 1,5 milions de llibres; si el Gremi de Llibreters haurà pogut augmentar la facturació fins a un 2% respecte als 22 milions d’euros de l’any passat; si el creixent sector del llibre infantil i juvenil mantindrà el 34% del total de les vendes d’aquest dia; si hi ha hagut més o menys parades repartides arreu del país o si ens estimem més o menys que ara fa un any. Sant Jordi és tan gran i ens fa tan grans com a país que tothom pot viure la diada com vulgui, quedant-se amb els rànquings que vulgui o llençant-los tots a les escombraries. Això hauria de ser així si no fos que no hi haurem estat tots, en aquesta diada. Els nostres polítics exiliats i presos no l’han pogut gaudir. I aquí sí que ens fallen tots els recomptes.