El conseller Castells vol un PSC més lliure

Mala­ment rai, quan un polític ha de renun­ciar a tenir un lloc des­ta­cat a les llis­tes elec­to­rals per poder par­lar amb lli­ber­tat. Això és jus­ta­ment el que ha deci­dit el con­se­ller d'Eco­no­mia de la Gene­ra­li­tat, Antoni Cas­tells, que no figu­rarà en la can­di­da­tura del PSC a les pròximes elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya perquè, segons ha expli­cat ell mateix, d'aquesta manera compta que podrà par­lar i actuar sense coti­lles par­ti­dis­tes. Cor­ren temps dolents per a la branca cata­la­nista del PSC, que no ha acon­se­guit impo­sar el tomb en la direcció del par­tit que hau­ria permès con­nec­tar amb l'espe­rit que el dia 10 de juliol pas­sat va fer sor­tir al car­rer un milió i mig de ciu­ta­dans per pro­tes­tar per la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra l'Esta­tut. Tot i la presència en el Con­sell Exe­cu­tiu de polítics de pes que repre­sen­ten aquest sec­tor, com el mateix Cas­tells, com Ernest Mara­gall o com Joa­quim Nadal, i tot i el pre­di­ca­ment que encara tenen excon­se­lle­res com ara Mont­ser­rat Tura, la seva posició s'ha anat debi­li­tat de manera ine­xo­ra­ble. La decisió de Cas­tells de des­car­tar-se voluntària­ment és el punt cul­mi­nant d'una bata­lla interna que, de moment, té uns per­de­dors i uns gua­nya­dors prou clars. Però és el PSC sen­cer, el que hi surt per­dent –ho reflec­tei­xen les enques­tes– i s'ha de plan­te­jar si la seva obediència cega al PSOE no l'allu­nya de la cen­tra­li­tat política a la qual aspira i que li per­me­tria afron­tar la pròxima cita elec­to­ral amb les expec­ta­ti­ves més altes.