Poder judicial

Una cosa que iguala les democràcies ple­nes o mig ple­nes amb les dic­ta­du­res, autocràcies, clep­tocràcies i altres repúbli­ques bana­ne­res és que les deci­si­ons judi­ci­als s’han “d’aca­tar i com­plir”. L’única diferència rau en el fet que, en una democràcia, els jut­ges han de res­pec­tar els drets dels ciu­ta­dans, ja sigui de motu pro­pio, en com­pli­ment de l’orde­na­ment jurídic que penja de la Cons­ti­tució. Sigui com sigui, tot queda entre jut­ges, que, com tot­hom sap, són gent sàvia, justa i amb una pre­sumpció de cre­di­bi­li­tat a prova d’ide­o­lo­gies, interes­sos i mala llet en gene­ral. Per tant, tot­hom tran­quil, perquè coses com el dret a la lli­ber­tat d’expressió, el dret a la defensa, el dret a la pre­sumpció d’innocència i el secret de les comu­ni­ca­ci­ons –per posar alguns exem­ples– estan abso­lu­ta­ment pro­te­gits pels jut­ges. El pro­blema és que un jutge deci­deixi auto­rit­zar una inves­ti­gació pros­pec­tiva dels comp­tes d’un ciu­tadà per veure quants diners té i si ha gua­nyat o per­dut patri­moni, encara que no hagi comès cap delicte, ni hi hagi cap indici que l’hagi comès i en con­tra l’opinió de la mateixa fis­ca­lia (cas Alay). O que un altre jutge inter­preti una mani­fes­tació de gent pacífica com un tumult vio­lent i un acte de sedició (cas Cui­xart i Sánchez). O quan un jutge deci­deix pas­sar-se pel folre la sepa­ració de poders i assu­mir com­petències del legis­la­tiu i l’exe­cu­tiu per fixar que cal fer un 25% de clas­ses en cas­tellà indi­cant fins i tot les matèries (tron­cals) amb l’objec­tiu pedagògic que tots els alum­nes siguin com­pe­tents en cas­tellà i català. O quan un jutge tanca un ciu­tadà pre­ven­ti­va­ment durant dos llargs anys a pesar de la falta de pro­ves de cap delicte, fins que el judici demos­tra la seva innocència (cas Rosell). O quan un altre jutge, el mateix que fa tretze anys que posa la firma a les peti­ci­ons del CNI, auto­ritza un espi­o­natge amb Pega­sus, és a dir, mas­siu, pros­pec­tiu i impos­si­ble d’aco­tar, con­tra ciu­ta­dans que han comès el crim de pre­fe­rir la inde­pendència de Cata­lu­nya a la uni­tat d’Espa­nya.