A favor de l’atenció primària

Fa uns dies, el metge de capçalera em va programar una radiografia per un tema menor i, malgrat que el meu centre d’assistència primària, CAP, és el de la Bisbal d’Empordà, vaig haver d’anar a fer la prova al de Torroella de Montgrí perquè en l’altre no disposen d’aquest servei. No passa res, tot està relativament a prop, però això em va fer pensar en les voltes que els pacients hem de donar, de vegades, per ser atesos per una cosa o altra, malgrat tenir centres de proximitat. L’atenció, finalment, hi és, sí, això és indiscutible, però cal rodar tant? No conec els motius pels quals serveis de l’atenció primària com les radiografies són desiguals en el conjunt de centres, tot i que m’atreveixo a pensar que només n’hi ha un, de motiu, el pressupostari. No és un secret que falten metges de família i professionals d’infermeria, i que els tímids intents d’ampliar plantilles no han donat, fins ara, els resultats esperats; les condicions laborals, si ens fixem en les contínues protestes, no deuen ser les òptimes.

Fa la impressió que els centres d’atenció primària són, amb perdó, l’últim mico de la xarxa sanitària. I això no hauria de ser així, perquè la proximitat en l’atenció sanitària és important. Caldria dotar aquests centres de recursos suficients per contractar les plantilles necessàries i disposar dels serveis bàsics per atendre les urgències en primer terme, sense haver de derivar contínuament gent cap als hospitals, ja prou saturats. No pot ser que vagis a un CAP per una urgència menor i, per manca de recursos, t’hagin d’enviar a l’hospital de referència i deixar passar les hores en una sala d’espera plena de gom a gom, només per una prova. O, si no és urgent, t’hagis d’esperar fins que hi hagi lloc a la llista d’espera. Els centres d’atenció primària haurien de poder atendre qualsevol urgència que no sigui de molta gravetat, però que necessiti diagnosi mitjançant tecnologia. Aquí no s’hi val aplicar el centralisme hospitalari. Els pacients ho agrairíem i segurament, els professionals del sector estarien més motivats si els centres de proximitat tinguessin més personal i més marge de maniobra per actuar. Que no hi ha diners per a això? Doncs, cal treure’ls d’un altre lloc. La sanitat és un servei bàsic, recorden, senyores i senyors governants?