Opinió

Tribuna

Dos poetes de Barcelona

“La feliç conjunció Salvat-Virallonga ens regala una magnífica i treballada visió de conjunt i converteix ‘Me he cruzado con un hombre que pasaba’ en una eina fonamental a l’hora de conèixer l’obra i les intencionalitats de Joan Salvat-Papasseit i en una joia d’aquelles que cal tenir i rellegir sovint

Vivim temps descreguts i convulsos, però, malgrat tot, assistir a l’enfrontament o a la confrontació entre dos poetes de qualitat i que es faci amb rigor i saviesa és sempre un exercici reconfortant, balsàmic i enriquidor. En aquest cas que ens ocupa els hem d’anar a buscar al mateix punt geogràfic però en èpoques diferents i el resultat, ja ho anirem veient, és francament lluït. El primer dels dos poetes és Joan Salvat-Papasseit, nascut l’any 1894 a Barcelona, on també va morir, víctima de la tuberculosi, l’any 1924, amb només 30 anys i després d’una vida de pobresa, infortuni i fatalitats que no va impedir que es convertís en un dels poetes més interessants, intuïtius, renovadors i creatius del segle XX a casa nostra. L’altre poeta, Jordi Virallonga, també barceloní, del 1955, és catedràtic de literatura i ha tingut sota la seva responsabilitat l’Aula de Poesia, a més de publicar nombrosos llibres de poesia i d’assaig, un d’ells, del 2008, precisament recollint la traducció al castellà de tota la poesia de Salvat. Me he cruzado con un hombre que pasaba és el llibre que els connecta de nou i, de fet, ho fa d’una manera sòlida i gosaria dir que ja indiscutible i indissoluble. Publicat per Cátedra en edició bilingüe, és l’antologia de prosa i de poesia de Joan Salvat-Papasseit realitzada per Jordi Virallonga que pot ser una magnífica opció per arribar amb ganes, coneixement i passió al centenari de la mort del poeta, d’aquí a poc menys d’un any, amb tot el coneixement de causa i totes les ganes d’explorar i d’aprofundir.

Val a dir que Salvat-Papasseit no és un absolut desconegut en l’elit dels nostres poetes clàssics. Qui més qui menys en coneix algun poema (entre ells el famós cal·ligrama de les formigues), és capaç de recordar la seva vida atzarosa i la seva flaca pels nous corrents d’avantguarda i ha sentit alguna de les versions que cantautors de casa nostra han fet dels seus versos, però també sabem tots que la nostra cultura no guarda un excessiu respecte pels seus clàssics i que acostuma a resultar complicat tenir-los a l’abast. Aquesta edició ho posa una mica més fàcil, ja que, a més de la tria i la traducció dels poemes, Virallonga ha agafat també una part de les seves proses, publicades sovint en diaris i revistes de combat d’esquerres i que són menys conegudes que la seva lírica però que ajuden, i molt, a fonamentar la personalitat de l’autor. I si bé és cert que tot és una qüestió de gustos, personalment crec que Salvat és molt millor poeta que guerriller de la prosa, però la selecció que ofereix aquest llibre és francament interessant i permet bastir molt bé la vida i el pensament de l’autor en temes polítics i socials que, òbviament, cal contextualitzar molt més que la part poètica per tot el significat històric puntual que contenen.

Virallonga acompanya la selecció amb una extensa, documentada i magnètica introducció que situa els antecedents culturals de Salvat-Papasseit, la relació amb els seus contemporanis, l’antinacionalisme independentista, la llibertat com a condició indispensable, l’anarquisme una mica sentimental i naïf que va practicar, la poesia lligada als nous corrents, al futurisme, a les avantguardes, l’amor, deixant clar que era un home de passions, que ho feia tot d’una manera més visceral que intel·lectual i que això, per descomptat, no li resta cap mèrit a l’hora de considerar-lo com un dels poetes més singulars i interessants de la primera meitat del segle XX. La tria de Virallonga, molt més extensa en la part poètica, tal com calia esperar, també ens mostra un altre aspecte important en la curta vida del poeta: la seva evolució tant pel que fa als corrents poètics com a les ideologies revolucionàries i d’esquerres. Salvat, tot i els pocs anys de vida que va tenir, va ser capaç d’abraçar amb vehemència postulats poètics i postulats polítics que van anar mutant amb el pas del temps, sense moure’s, això sí, de l’esquerra radical pel que fa a la política i de les avantguardes del segle XX pel que toca a la poesia. Com si en certa manera fos conscient que la seva vida seria efímera, Joan Salvat-Papasseit es va beure la vida a glops avariciosos i assedegats, mostrant una immensa passió per viure i per sentir, per amarar-se en el mínim temps possible del màxim de sensacions, sovint contradictòries, i, sí, potser això va propiciar un cert esverament i un punt de desordre, però també va facilitar uns graus d’alta intensitat que són la base de la seva literatura i que Virallonga sap mostrar amb la mateixa passió i intensitat.

Sigui com sigui, la feliç conjunció Salvat-Virallonga ens regala una magnífica i treballada visió de conjunt i converteix Me he cruzado con un hombre que pasaba en una eina fonamental a l’hora de conèixer l’obra i les intencionalitats de Joan Salvat-Papasseit i en una joia d’aquelles que cal tenir i rellegir sovint.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia