Una llengua més forta que mai

Poc abans de l’estiu, a Borriana, es va escriure un nou capítol en la incessant lluita per la nostra identitat cultural. L’Ajuntament, envalentit per l’extrema dreta, va intentar silenciar la nostra llengua, una acció que transcendeix l’eliminació de revistes en català de la biblioteca municipal; és un atemptat contra el cor mateix de la nostra identitat. Sortosament, la reacció social i popular va ser tan contundent que els censors van haver de fer marxa enrere en la retirada de les publicacions de la biblioteca, però no de la decisió de no renovar cap subscripció a revistes en la nostra llengua. Un fet que –malauradament– es repetirà a inicis del 2024, quan toqui renovar les subscripcions a biblioteques i altres equipaments públics arreu del País Valencià, les Illes Balears i altres territoris del país on governa la dreta més extrema. Volen esborrar el català dels prestatges i eliminar la possibilitat d’accedir a la cultura en la nostra llengua. No se’n sortiran.

Els actes de censura com el de Borriana no són fets aïllats, sinó símptomes d’una malaltia més profunda que busca erradicar la riquesa de la nostra cultura. Però, com sempre, la resposta del poble català no s’ha fet esperar. Les revistes que han intentat ser silenciades són més que paper i tinta. Són les veus dels nostres avantpassats, l’eco de les nostres lluites, i el cant del nostre futur. A través d’elles, la nostra història continua viva, la nostra cultura es manté vigorosa i la nostra llengua ressona amb força.

L’Associació d’Editors de Revistes i Mitjans Digitals (APPEC), juntament amb altres entitats com Plataforma per la Llengua i la Federació Llull (que agrupa Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultual del País Valencià), i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, han encetat una campanya de subscripcions per a contrarestar aquesta agressió. Aquesta iniciativa, però, no és només un acte comercial, és una declaració de principis, un crit de desafiament contra aquells que intenten ofegar la nostra veu.

Per cada subscripció feta a través del web noalacensura.cat, una segona subscripció s’activarà automàticament i gratuïta, i serà enviada a una institució cultural, educativa, veïnal o associativa dels Països Catalans. És una manera de teixir una xarxa que abastarà tots els racons del nostre domini lingüístic, assegurant que en cada municipi, per allunyat que estigui, hom trobi una escola, biblioteca o entitat veïnal on hi hagi accés a aquestes finestres a la nostra cultura.

Però, perquè aquesta campanya tingui èxit, necessita la implicació de tots nosaltres. És hora d’elevar la nostra veu, no només com a protesta, sinó com a celebració de qui som. Subscrivint-nos a les revistes en català, no només rebem contingut de qualitat, sinó que participem activament en la preservació i promoció de la nostra llengua i cultura. És una inversió en el nostre llegat, en el nostre present i en el futur dels nostres fills.

Les revistes catalanes resistiran els embats de la censura, un cop més, amb el suport de la societat que se les fa seves. No serà la primera vegada que han de fer front a atacs d’aquesta mena. Durant la llarga nit del franquisme, quan la premsa i les revistes en català van ser esborrades del mapa, els catalans editaven llibres, periòdics i revistes des de París, Londres, Buenos Aires o Ciutat de Mèxic, i les feien arribar clandestinament a l’interior del país.

En moments com aquest, és quan la nostra unió com a poble es manifesta amb més claredat. Cada subscripció a noalacensura.cat es converteix en un acte de resistència, cada revista llegida és una afirmació de la nostra identitat. No deixem que la nostra veu sigui silenciada. Fem que cada racó dels Països Catalans ressoni amb les paraules, les històries i els somnis escrits en la nostra llengua.

La lluita per la nostra cultura és una lluita que ens pertany a tots. Ara és el moment d’actuar, de demostrar que la nostra veu, la veu de Catalunya, no només persistirà, sinó que també triomfarà.