‘Revival’ en finançament

Hi ha moments en què la vida és com una mena de revi­val con­tinu en què les modes recu­pe­ren els pan­ta­lons de cam­pana, el rock simfònic o els lli­bres d’auto­a­juda. La política tam­poc s’escapa d’aquesta dinàmica de l’ara vinc, ara torno gràcies a una capa­ci­tat sor­pre­nent per recu­pe­rar debats que un ja creia enter­rats. I així ens tro­bem on som ara, res­sus­ci­tant la rei­vin­di­cació per un model de finançament sin­gu­lar que segre­gui Cata­lu­nya del règim comú, i amb el dubte exis­ten­cial de si això ens retro­trau al 2016 o a aquell ple del Par­la­ment del juliol del 2012 en què Artur Mas pro­cla­mava que el pacte fis­cal era “la res­posta” a gai­rebé tot. Un viatge en el temps, però a la inversa, en què així que ens des­pis­tem aca­ba­rem par­lant de “prin­cipi d’ordi­na­li­tat”, “cis­te­lles d’impos­tos” o “nou Esta­tut”.