De fàcil, no ho és

Davant de cer­tes situ­a­ci­ons cal ser direc­tes i valents. Que hi ha manca de com­prensió lec­tora? Pot­ser tot podria començar al bres­sol de casa, quan els pares lle­gei­xen con­tes per anar a dor­mir a la mai­nada. O quan els por­ten a la bibli­o­teca, en sor­tir de l’escola per fer els deu­res, i els nens es tro­ben immer­sos en un munt de lli­bres de totes les temàtiques, amb els quals jugar, emo­ci­o­nar-se i apren­dre. O quan els rega­len un lli­bre per l’ani­ver­sari, o els el por­ten els Reis d’Ori­ent o sim­ple­ment perquè sí, perquè pas­sant per una lli­bre­ria des­co­brim un lli­bre interes­sant. L’edu­cació comença a casa. És res­pon­sa­bi­li­tat dels pares trans­me­tre valors i edu­car els seus fills. Els hàbits, els bons hàbits, comen­cen i es trans­me­ten des de petits. Avui dia, que els pares puguin gau­dir d’aquests moments amb els seus fills, amb una ver­ta­dera con­ci­li­ació fami­liar i labo­ral, sem­bla que encara queda molt lluny. Però això serà tema per a un altre arti­cle. Que ha bai­xat la nota per sota de la mit­jana? Pot­ser és un dels fenòmens que no podem defu­gir. És l’efecte de la glo­ba­lit­zació que ha trans­for­mat les bases de la soci­e­tat, les for­mes de gover­nar, de pro­duir i de viure. Però també ho és pel fet que el món ha can­viat econòmica­ment, amb una con­cen­tració de capi­tals i de grans empre­ses que, d’una forma demo­li­dora, han obert més l’escletxa entre rics i pobres. La crisi, la pandèmia i les guer­res han aju­dat a fer que aquesta escletxa sigui més exa­ge­rada. Aquesta rea­li­tat ha empit­jo­rat les dades glo­bals. És així com ens tro­bem amb una detecció d’alum­nes amb neces­si­tats edu­ca­ti­ves específiques, amb un risc de pobresa i d’exclusió social del 60% als cen­tres edu­ca­tius cata­lans. Pot­ser, i només pot­ser, és moment de can­viar els valors de l’ense­nya­ment, copi­ats dels valors de la soci­e­tat actual, en què el ven­ce­dor és qui gua­nya més diners. En l’edu­cació, el ven­ce­dor no ha de ser el qui arriba a fer estu­dis uni­ver­si­ta­ris. És qui surt pre­pa­rat per for­jar la seva pròpia vida, amb valors huma­nis­tes, ja sigui amb estu­dis uni­ver­si­ta­ris, cicles for­ma­tius o amb bat­xi­lle­rat. Tots tenim l’opor­tu­ni­tat de con­tri­buir de mane­res dife­rents a la soci­e­tat. El repte no és només per al sec­tor edu­ca­tiu, que també. Però no podem caure en l’error de pen­sar que el fracàs esco­lar dels nos­tres joves és a les mans dels mes­tres. No és així.