Uns insolidaris

Diem que aquells que apar­quen frau­du­len­ta­ment en zones de mobi­li­tat reduïda uti­lit­zant mil estra­ta­ge­mes i argúcies tenen una acti­tud pica­resca. Més aviat tenen un morro que se’l tre­pit­gen. Quan penso en els per­so­nat­ges de la novel·la pica­resca cas­te­llana em venen al cap aquells nens mar­gi­nats, però lles­tos com una fura, que esmo­la­ven el seu enginy a fi de millo­rar la seva con­dició. Uti­lit­za­ven mit­jans il·legítims per sor­tir-se’n de totes, però els seus propòsits eren legítims i tenien a veure amb la justícia social. La sei­xan­tena de con­duc­tors mul­tats a Salt per apar­car amb tar­ge­tes copi­a­des o sos­tre­tes de per­so­nes amb mobi­li­tat reduïda no en tenen gens, d’acti­tud pica­resca. Ni són engi­nyo­sos ni actuen per la justícia social. Només són uns inso­li­da­ris.