Sobreviure a les vacances
Escric aquestes ratlles a 29º de temperatura i segons l’aplicació del mòbil, a 32º de temperatura de sensació. I em pregunto, aquests tres graus de diferència a què cony són deguts? El nostre cos interpreta el fred o la calor en funció de diversos factors: la temperatura de l’aire, la humitat, la velocitat del vent... I avui a la costa el vent és càlid i es fa insuportable l’ambient. Però com que estem de vacances, teòricament, factors com la nostra temperatura de sensació, l’estat emocional, el canvi de rutines, l’activitat física... haurien d’estar ben equilibrats perquè les vacances estan carregades de simbolisme social, s’espera que siguin moments excepcionals, d’experiència intensa i ens rescabalin dels mesos de treball i de la dura quotidianitat. Però sovint es desencadena un període estressant de convivència entre les parelles, entre les diferents generacions durant aquest interval vacacional. Potser us semblarà políticament incorrecta la meva opinió, essent mestra, pedagoga i àvia, però durant l’estiu als nens no se’ls pot permetre a cor què vols, cor què desitges; que visquin com a prínceps, marquesos o canonges. Quan escolto frases com aquestes, m’exaspera: “Aquesta amanida no m’agrada perquè té tomàquet” i a l’escola mengen de tot, “Avui no em vull dutxar perquè no he suat pas” i la fortor de les aixelles el delata, “Avui no fem quadern perquè fa molta calor” i qualsevol excusa és bona per no agafar el llapis, “Puc engegar la Play?” quan saps que s’hi ha passat dues hores jugant... Perquè l’estiu no sigui un calvari, hem de tenir clar que no ha de ser ni sinònim d’anarquia, ni de rutines militars. Els adults necessitem moments de desconnexió, estar amb la mainada és divertit, però també pot ser desesperant no tenir moments de descans. Amb els nens mantenir unes rutines bàsiques facilita les dinàmiques familiars, també distribuir les tasques de la llar els fa més partícips i responsables; els nens poden parar la taula, desar el garatge, anar a comprar el pa a la fleca, fer jardineria, preparar el berenar, estendre la roba... i així els ajudem a millorar l’autoestima. I per tancar els bons consells, hem de cansar la mainada amb la pràctica de l’esport en contacte amb la natura, això ajudarà a calmar els ànims de la llar. Amb aquestes pistes sobreviurem a les vacances!
