Fora muralla

Tot i que des de la fines­tra d’aquest mira­dor la pre­missa és que el camp de visió abraci espe­ci­al­ment el ter­ri­tori de les comar­ques de Girona, de vega­des també es fa neces­sari mirar una mica més enllà per allò d’ampliar la pers­pec­tiva. I això és el que em va por­tar fa uns dies a plan­tar-me a Cas­tell­nou de Bages, un indret de la Cata­lu­nya repo­blada ager­ma­nat sono­ra­ment amb la vila alt-empor­da­nesa de Pontós. En aquest reducte de la Cata­lu­nya cen­tral, l’essència d’aquell col·lec­tiu mira­cle que es va ano­me­nar Coe­tus –pro­vi­den­cial cata­lit­za­dor de les músiques ibèriques– no tan sols manté viu el seu espe­rit uni­fi­ca­dor dins la diver­si­tat sinó que acon­se­gueix expan­dir-lo fent pal­pa­ble la dimensió d’uni­ver­sa­li­tat.

I això s’acon­se­gueix gràcies a la dedi­cació, la volun­tat i el talent de més d’una vin­tena de músics pro­fes­si­o­nals dis­po­sats a com­par­tir els seus conei­xe­ments amb més d’un cen­te­nar d’alum­nes d’oïdes ober­tes i curi­o­si­tat des­perta. “L’Encu­en­tro de músiques d’arrel”, tal com s’ano­mena aquesta ini­ci­a­tiva, és el fruit de posar dins un mateix cove els rit­mes que con­for­men la pell de brau –des d’Anda­lu­sia al Ros­selló pas­sant per les Bale­ars, el País Valencià, Galícia, Cas­te­lla, Cantàbria i Euskadi, sense obli­dar les illes Canàries– amb cants, tona­des i dan­ses que tant pro­ve­nen de l’altre cos­tat de l’Atlàntic com del Medi­ter­rani més ori­en­tal o del mateix cor d’Àfrica.

L’opor­tu­ni­tat de ser tes­ti­moni d’aquesta tro­bada a través de la cele­bració on ofe­rei­xen una mos­tra de tot allò que han après –mes­tres i alum­nes de manera recíproca–, és una d’aque­lles comp­ta­des situ­a­ci­ons en què un es pot recon­ci­liar amb allò que ano­me­nen música. Sense pre­ten­si­ons, arti­fi­cis ni impos­tu­res de cap mena, amb la mateixa natu­ra­li­tat que baixa l’aigua d’un riu, que la lla­vor es con­ver­teix en blat o que emana la fruita de la flor, és allà on es pot sen­tir que la veri­ta­ble música no és altra cosa que el nos­tre batec con­nec­tat amb les vivències, les experiències i les emo­ci­ons dels nos­tres ances­tres. La resta no és res més que con­sum i pro­pa­ganda. Per això de vega­des és con­ve­ni­ent sor­tir fora mura­lla, tot des­a­fi­ant allò que ano­me­nen mains­tream, per retro­bar i valo­rar com cal allò que tenim al nos­tre inte­rior.