Tractaments de salut propers

Dies enrere, vaig tro­bar, a la Bis­bal d’Empordà, uns volun­ta­ris de la Fun­dació Josep Car­re­ras que feien cam­pa­nya de cap­tació de suports per des­ti­nar-los a la inves­ti­gació i a altres acti­vi­tats rela­ci­o­na­des, sobre­tot, amb el procés de trac­ta­ment de la leucèmia i altres càncers infan­tils. Un dels joves volun­ta­ris m’expli­cava que una de les fites que volen acon­se­guir és que els trac­ta­ments i els segui­ments dels càncers infan­tils es puguin fer a Girona, per no haver d’obli­gar les famílies afec­ta­des a ins­tal·lar-se no se sap durant quant temps a Bar­ce­lona. Aquests fami­li­ars, que ja tenen prou a sobre després de la dolo­rosa diagnosi, han de reor­ga­nit­zar les seves vides i mar­xar cap a Bar­ce­lona. El mateix passa a les demar­ca­ci­ons de Lleida i Tar­ra­gona. No els sap gens greu, perquè farien el que fos pels seus fills. I hi ha asso­ci­a­ci­ons, enti­tats i par­ti­cu­lars que pro­por­ci­o­nen allot­ja­ment i altres ser­veis a aquests fami­li­ars; no estan sols. Però el tras­bals gene­ral és con­si­de­ra­ble, de manera que la rei­vin­di­cació de la Fun­dació Car­re­ras, quan reclama equips espe­ci­a­lit­zats a Girona, és lògica, des d’aquest punt de vista. Tan­ma­teix, també és lògic el plan­te­ja­ment dels ser­veis sani­ta­ris quan defen­sen que equips tan espe­ci­a­lit­zats en el trac­ta­ment dels càncers infan­tils com els que hi ha a Bar­ce­lona no serien via­bles només per a Girona (o Lleida, o Tar­ra­gona), atès que hi ha pocs casos a cada demar­cació per tenir-hi pro­fes­si­o­nals amb la gran experiència que pro­por­ci­ona trac­tar diària­ment nom­bro­sos casos. La pràctica fa l’experiència i aquesta sol por­tar a l’eficàcia. Ara bé, quan es tracta de fer segui­ments sen­zills, com ara anàlisis diver­ses, pot­ser sí que cal­dria con­si­de­rar la pos­si­bi­li­tat que mol­tes d’aques­tes pro­ves es pogues­sin fer des de Girona i evi­tar així des­plaçaments a Bar­ce­lona. Tinc uns amics que van pas­sar per aquest procés dolorós amb el seu fill gran; el procés va aca­bar amb la curació de la malal­tia, afor­tu­na­da­ment, gràcies a aquests equips espe­ci­a­lit­zats de Bar­ce­lona. No en tenen cap queixa, van fer tot el que calia i van anar allà on va fer falta per sal­var el seu fill, però segu­ra­ment hau­rien agraït que deter­mi­na­des pro­ves de segui­ment, un cop superada la malal­tia, s’hagues­sin pogut fer des de Girona. Només és una reflexió per­so­nal, però pen­sem-hi.