Trenta anys!

Va ser el PSC qui va demanar als electors “aire nou” a la Generalitat després de 23 anys de presidències successives de Jordi Pujol. Tenien raons. Una institució governada pels mateixos durant tants anys acaba agafant mals i requerint “finestres obertes”, ni que sigui a risc d'equivocar-se perquè els qui vinguin darrere facin bons els qui hi havia abans. La pregunta bàsica sempre ha estat per què allò que convé al govern del país no val també per als grans ajuntaments. I com és que els mateixos que fan valer sàvies raons es tornen bèsties de sènia quan es tracta d'aplicar-los-les a ells. El cas de la xarxa de corrupció desbocada que no tan presumptament –documents parlen– afecta el districte de Ciutat Vella de Barcelona només és un símptoma. Un símptoma de tres dècades de control total dels ressorts del poder. Control que genera inèrcies, mal govern, corrupció i impunitat. Senyors electors, finestres obertes i aire fresc als grans ajuntaments.A Barcelona, a l'Hospitalet i a Cornellà. Alternança és higiene democràtica.