Articles

La col·leccionista

La ratlla rosa

Una amiga m'explica que ha pas­sat una set­mana de ner­vis. El motiu: s'ha fet un Pre­dic­tor. “Ja et pots ima­gi­nar quina impaciència espe­rant si a la fines­treta hi apa­rei­xia o no la rat­lla de color rosa”. L'escolto i la miro i sóc incapaç de deduir si desit­java un resul­tat posi­tiu o nega­tiu. El seu estat d'ànim em fa pen­sar que, hi hagués o no rat­lleta, la meva amiga està con­tenta o, si més no, con­for­mada amb el resul­tat del test. Con­ti­nuo cami­nant al seu cos­tat, sense con­cen­trar-me gaire en la seva xer­ra­meca perquè se me'n va el cap pen­sant quan­tes angoi­xes, emo­ci­ons, espe­ran­ces i frus­tra­ci­ons es deuen viure cada dia al vol­tant d'un Pre­dic­tor. La B. mira la fines­treta encara buida. Just en el moment que comença a apar­tar-ne la vista, veu, de reüll, que comença a aparèixer-hi, com per art d'encan­ta­ment, una rat­lla de color rosa. Pri­mer rosa pàl·lid, cada vegada més intens, fins a con­ver­tir-se en magenta. El cor li batega molt de pressa. Fa uns segons, sense rat­lla rosa, la seva vida era d'una altra manera. I el canvi és per sem­pre més. Tot el que passi d'ara enda­vant serà dife­rent del que li hau­ria pas­sat si no hagués apa­re­gut aquesta rat­lla. La T. deixa el palet, damunt del mar­bre del bany. A les ins­truc­ci­ons hi diu que cal espe­rar cinc minuts i espe­rar si hi surt una rat­lla. Encén un cigar­ret i el fuma a consciència. Si es dibuixa la rat­lla serà l'últim que fumarà. Tres minuts i no ha pas­sat res. A fora del bany se sent enre­nou. Els seus ger­mans es bara­llen. Sent la seva mare, ner­vi­osa. “I més que s'hi posarà”, pensa. Torna a mirar la fines­tra. Res. El temps de fer el movi­ment per incli­nar-se damunt la prova d'embaràs és un temps etern: un lapse de segons on cap tot el seu pas­sat i tot el seu futur pos­si­ble. Han pas­sat cinc minuts llargs. No hi ha cap rat­lla. Agafa el palet i el fica dins la bossa. Res­pira i se sent jove, i lliure, i feliç. La M. mira fixa­ment el Pre­dic­tor. No pot moure ni una pes­ta­nya. Res del que pugui estar pas­sant fora d'aquell palet no l'interessa. Mai no ha desit­jat res amb tanta inten­si­tat i aquesta és l'última vegada. Si no apa­reix la rat­lla rosa, s'obli­darà de tenir fills. Aquesta obsessió l'està matant. Tot d'una veu una llum de color rosa. Una llàgrima calenta li rellisca galta avall. Treu la llen­gua i la pesca. La meva amiga em fa tor­nar al seu cos­tat: “I doncs, que no em feli­ci­tes?”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.