Suprimir els indesitjables

Després dels aldarulls que van sacsejar Anglaterra fa un parell de setmanes, la justícia ha començat a aplicar condemnes extremament severes. El Regne Unit sembla que ha passat dels excessos ciutadans als excessos judicials. Nicholas Robinson, per exemple, ha estat condemnat a 6 mesos de presó per haver agafat una ampolla d'aigua de 3,50 lliures d'un supermercat que acabava de ser saquejat. A Shonola Smith, també li han caigut sis mesos per haver estat detinguda en una botiga de roba, a pesar que la van trobar amb les mans buides. Jordan Blackshaw i Perry Sutcliffe-Keenan han rebut la mateixa condemna que se sol aplicar per intent de violació, quatre anys, per haver incitat des de Facebook a aldarulls que mai no van tenir lloc als seus barris perquè ningú no els va fer cas. És el que passa quan s'administra justícia en funció de les enquestes i les tendències electorals.

Anglaterra ha d'aprendre què ha de fer amb els indesitjables de la seva societat, perquè al segle XXI no pot aplicar la recepta del passat: el trasllat de condemnats i marginats a l'altra punta del món, la pena de transportation. Entre 1610 i 1776, més de 60.000 persones van ser enviades a les colònies americanes. Posteriorment, entre 1788 i 1868, més de 200.000 van ser enviats a Austràlia. Les xifres són esfereïdores si es relacionen amb la demografia de l'època. És com si avui Anglaterra deportés 600.000 dels seus habitants. Sortosament ja no pot aplicar aquesta política de neteja que durant segles va mantenir la societat neta d'indesitjables. Aplicar condemnes desmesurades sense atacar l'arrel del problema, però, tampoc no sembla una solució.