Espais d'afirmació

S'acosta ja l'estiu i, amb crisi o sense, no són pocs els com­pa­tri­o­tes que faran una esca­pa­deta d'uns dies i, per això, als llocs més insos­pi­tats del món t'hi tro­bes sem­pre cata­lans. Vet aquí un magnífic exèrcit pacífic i gratuït de pro­moció de l'existència del país a l'exte­rior. I la bata­lla pel conei­xe­ment de Cata­lu­nya als cinc con­ti­nents és impres­cin­di­ble si, un dia, volem que, a més de conèixer-ne l'existència del país, hi hagi qui en reco­ne­gui la seva causa naci­o­nal. El fet de viat­jar per­met, de forma ama­ble i sense gaire esforç, que tot­hom s'impli­qui per­so­nal­ment, des de la seva quo­ti­di­a­ni­tat, en la cons­trucció d'espais d'afir­mació naci­o­nal. I que ho faci, al marge de l'acció de les ins­ti­tu­ci­ons, els par­tits, les enti­tats, com un gest cons­ci­ent d'acció indi­vi­dual.

Hi ha un cara­mull de moments i cir­cumstàncies on podem con­tri­buir, en la cre­ació d'espais on afir­mar la nos­tra iden­ti­tat naci­o­nal i a què aspi­rem com a país. I podem fer-ho sense vul­ne­rar cap llei, ni trans­gre­dir cap norma legal, tot acti­vant la ima­gi­nació i apro­fi­tant totes les pos­si­bi­li­tats del dia a dia. Es tracta, tan sols, d'actuar amb nor­ma­li­tat abso­luta, a par­tir de la nos­tra con­dició cata­lana, sense com­ple­xos. Com un anglès, un espa­nyol, un francès... Fora del país tenim l'opor­tu­ni­tat de con­tri­buir a ubi­car-lo en el mapa, en el moment de fer cons­tar el país d'ori­gen o residència, naci­o­na­li­tat i altres dades, en el regis­tre de l'hotel, con­trac­tant excur­si­ons, reser­vant res­tau­rants, sig­nant lli­bres de visi­tes, con­tes­tant enques­tes pel car­rer, a les adre­ces de car­tes i postals envi­a­des des de l'estran­ger, etc.

En tots aquests casos, “català/cata­lana” i “Cata­lu­nya” han de poder-hi cons­tar amb natu­ra­li­tat i ja són molts els que ho fan així. Diguem què som i d'on som com la cosa més nor­mal del món, sense ama­gar-nos-en, exhi­bint com fa tot­hom, però sense caure en l'exa­ge­ració con­tra­pro­du­ent, el nos­tre propi reper­tori simbòlic (cin­tes amb els colors naci­o­nals per iden­ti­fi­car l'equi­patge, “Cata­lu­nya” als iden­ti­fi­ca­dors, etc.). I també interes­sant-nos en museus, excur­si­ons i visi­tes guia­des, per si hi ha mate­rial en català, rètols en la nos­tra llen­gua al cos­tat de les altres, així com guies i pro­fes­si­o­nals com­pe­tents per aten­dre els milers de turis­tes que cada any visi­ten cer­tes des­ti­na­ci­ons i en les quals pas­sem des­a­per­ce­buts, enmig d'una altra deno­mi­nació i dins un grup naci­o­nal que no és el nos­tre. Si els turis­tes, els cli­ents en defi­ni­tiva, no recla­men mai una atenció ade­quada en el propi idi­oma, sem­pre dona­ran per supo­sat que ens encanta de no exis­tir inter­na­ci­o­nal­ment, que ens par­lin en cas­tellà i que ens trac­tin com a espa­nyols.

Sense moure'ns de casa, per exem­ple, actu­ant sense bar­re­res men­tals, aquests espais d'afir­mació ja els podem anar gua­nyant a inter­net, on la presència cata­lana és ben sòlida i on podem aju­dar a fer-nos pre­sents sense fil­tres inne­ces­sa­ris. I podem començar per aquí, dema­nant a les lli­bre­ries guies en la nos­tra llen­gua i sol·lici­tant-hi manu­als de con­versa en català i en l'altra llen­gua del país o ciu­tat que ens agra­da­ria de poder visi­tar, amb l'objec­tiu de pas­se­jar-nos pel món i evi­tar que ens pren­guin pel que no som quan algú guaiti el títol del lli­bre. Alhora, pre­miem les edi­to­ri­als que ja fan aquesta tasca i esti­mu­lem que s'espa­vi­lin aque­lles que, podent-ho fer, encara no ho fan, perquè pot­ser cre­uen que no és negoci. És molt útil, a fora, dir que ets de Bar­ce­lona o de molt a prop, i que aquesta ciu­tat és la capi­tal de Cata­lu­nya i, doncs, som cata­lans. De fet, es coneix molt més la capi­tal que el país i aquesta és una marca atrac­tiva i posi­tiva (Bar­ce­lona, Barça, Gaudí, cir­cuit de Cata­lu­nya) que hem de saber uti­lit­zar a favor nos­tre. És ines­go­ta­ble la llista de llocs i moments en els quals podem exhi­bir, sense estridències, però sense ambigüitats, la nos­tra cata­la­ni­tat, per tal de bas­tir els nos­tres par­ti­cu­lars espais d'afir­mació naci­o­nal.