Perdre el nord (est)

Men­tre l'ambai­xa­dor dels Estats Units con­si­dera que el debat sobre la secessió és “admi­ra­ble”, el res­pon­sa­ble dels afers exte­ri­ors de l'Estat afe­geix l'habi­tual lle­nya espa­nyo­lista al foc d'aquests dies. Un afer tan deli­cat (i avui tan real) com el de la inde­pendència merei­xe­ria, almenys, una presa de posició res­pon­sa­ble, l'inici d'una dis­puta que s'hau­ria de desen­vo­lu­par sota uns mínims paràmetres de rigor polític. L'ines­pe­rat esclat del dia 11 (i, per exem­ple, el no gens menys­pre­a­ble crit inèdit del Camp Nou, tota una nove­tat històrica) ha pro­vo­cat uns ner­vis colos­sals. La carta del rei Joan Car­les, tan tro­nada, amb un llen­guatge tan arcaic i amb con­sells que sonen amb la música estri­dent de l'adver­ti­ment més que no pas amb l'har­mo­nia del diàleg, s'emmarca en aquest des­as­sos­sec. I també les decla­ra­ci­ons de García-Mar­ga­llo, el mem­bre del govern de Madrid més pro­ac­tiu en con­tra de l'onada sobi­ra­nista.

Hi ha for­mes i for­mes. Si es parla de “región”, per exem­ple, com fa ell, la volun­tat d'inci­dir en la peti­tesa de la qüestió és notòria. Una regió és una part indis­so­lu­ble d'un tot. Més encara: si fa temps era una defi­nició estric­ta­ment cen­tra­lista ara es con­ver­teix també en una mera des­cripció geogràfica. No és només la Cons­ti­tució la que avala la uni­tat d'Espa­nya sinó també l'oro­gra­fia. I en diu més, el minis­tre. Comenta que la hipotètica exclusió de Cata­lu­nya de la Unió Euro­pea serà per “un tiempo inde­fi­nido, casi eterno”. Què vol dir “quasi etern”? Aquest home és el res­pon­sa­ble de la diplomàcia? Que no sap història? Que no sap que si hi ha un adjec­tiu invàlid en el camp de les ciències soci­als és aquest “etern”? Però no para. García-Mar­ga­llo con­si­dera que la idea “inte­lec­tu­al­mente no es posi­ble”. Com que no és pos­si­ble? Ens nega fins i tot la pos­si­bi­li­tat de pen­sar-hi, d'enten­dre-ho com un desi­deràtum, com desig rao­nat, com un plan­te­ja­ment raci­o­nal basat en l'evo­lució dels fets, en el pas dels segles, el procés cul­tu­ral, més enllà de la natu­ral efer­vescència? Estan per­dent el nord. L'estan per­dent molt i molt.