Joan Vigó, el 118 dels ‘alabatres’ de Labreu

Aquests dies de Setmana de Poesia m’arriba un paquet de l’Ester Andorrà, que tantes alegries ens ha donat els últims anys, a l’editorial Labreu. Es tracta del número 118 –118!– de la col·lecció Alabatre, que ha donat a conèixer, ha recuperat o ha fet triomfar infinitat de veus. Pot semblar una rucada, però Catalunya sense la poesia es quedaria sense March, Verdaguer, Maragall, Sagarra, Foix i una llista llarga. No seria ni la meitat del país que és, ni tindria gairebé imaginari. La poesia també ens ha cohesionat dins del domini lingüístic. Són tan a prop Fuster, Estellés o Costa i Llobera gràcies a la nostra poesia compartida. Aquest 118 es diu Saurí del nom i té versos encertats com ara aquests: “La línia clara ens fa de fil / allà on el món /perd sorrut les etiquetes.” Llegim-los!