els fils d'ariadna
La culpa és de l'aplicació
Fa pocs dies Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat, va publicar una controvertida piulada a Twitter. El text d'aquella piulada, que relacionava el procés sobiranista amb les morts dels immigrants en el primer dels recents dos naufragis a Lampedusa, era el següent: “La indiferència davant els morts de Lampedusa, i les respostes burocràtiques al problema català... una pèrdua de valors fundacionals de la UE?”
Sense ànim d'entrar a analitzar el contingut d'aquella piulada del conseller sí que és oportú preguntar-nos fins a quin punt les noves tecnologies de la comunicació, sobretot aquelles aplicacions que exigeixen fer surf sobre l'ona de la realitat immediata (Twitter, xats...), estan esperonant la nostra primarietat, estan fomentant que aparegui el nostre instint més reactiu.
Hores més tard d'haver fet aquella piulada, un Santi Vila semicompungit tuitejava un nou missatge: “Em connecto i comprovo com la simplificació en 140 caràcters m'ha jugat una mala passada. La reflexió sencera a Facebook.” Tot i que més extensa, la seva reflexió sencera a Facebook no aportava canvis substancials, ni de contingut, ni de to: “Davant el creixent escepticisme ciutadà sobre Europa, les institucions haurien de reflexionar sobre els valors profunds que en van inspirar el naixement. La indiferència davant els morts a Lampedusa o les respostes burocràtiques al problema català ajuden ben poc...”, escrivia el conseller.
La xarxa ja no és només el mirall sinó que és la realitat, ja no és només el mitjà sinó que també és el missatge. ¿Podem excusar o atenuar les nostres responsabilitats apel·lant al condicionants que imposa la xarxa? ¿Els 140 caràcters de Twitter són un perill per la simplificació, o bé una exigència per ser més curosos? Sóc del parer que la xarxa, segons com, sense la retenció que imposa l'escriptura macerada, té la virtut de presentar-nos en societat més tal com genuïnament som. No crec que l'accelerador de partícules que és la xarxa cibernètica hagi jugat cap mala passada a Santi Vila. De fet, el conseller no es va mostrar gaire més afinat quan va disposar de més espai per a les seves reflexions. La prova és que, sense els condicionants de Twitter, fa també pocs dies Santi Vila va deixar astorats tots els catalans –fins i tot els del PP i els de Ciudadanos, a qui el conseller avançava somrient pel carril de la dreta– quan va declarar que ell trobava positius per a Catalunya els pressupostos de l'Estat per al 2014!