Avui se celebra a Alacant la tradicional manifestació sobiranista que commemora la diada del 25 d’abril, data de la derrota d’Almansa del 1707, que acabaria conduint a la liquidació dels furs i la incorporació del Regne de València a la monarquia borbònica a través del Decret de Nova Planta. La manifestació es convoca amb el lema ‘Alacant, on renaix el País Valencià’, una manera de recordar els trenta anys de la mítica diada del 1995, en què es va proclamar que “Sense Alacant no hi ha país”; però, al mateix temps, una prova més de la voluntat de reivindicar la nació des del sud. Tant les elits alacantines com els partits conservadors espanyols han tingut la voluntat deliberada d’esborrar la valencianitat d’Alacant per transformar-la en un alacantinisme retòric que, òbviament, no hi té res a veure. En els últims anys, arran del pacte de govern entre el PP i Vox a l’Ajuntament d’Alacant, s’ha volgut excloure la ciutat de la zona valencianoparlant, amb tot el que això representaria. Cal, doncs, reivindicar el País Valencià des del sud i incidir en els elements simbòlics i materials que permetin reivindicar la nació.

De fet, la idea d’una mirada a la nació des del sud també és aplicable a la globalitat dels Països Catalans. De la mateixa manera que s’ha volgut convertir Alacant en una província espanyola més, deslligada del País Valencià, s’ha volgut fer el mateix amb aquest últim respecte al conjunt de la nació. La gestió de les infraestructures i el retard injustificable del corredor mediterrani o els impediments per a la reciprocitat dels mitjans de comunicació en català, per posar només dos exemples, han estat accions polítiques orientades a intentar diluir els vincles històrics i culturals entre el nord i el sud, encara que això anés en detriment de l’eix econòmic més dinàmic de la península Ibèrica. La millor manera de combatre aquesta voluntat és reforçant els vincles entre el País Valencià i Catalunya, fent nació des de qualsevol espai possible, i al mateix temps, aplicant el mateix teorema que hom proposa per aquest 25 d’abril: mirar la nació des del sud. D’una banda, per veure-la sencera, però, també, per fer-ho amb una nova mirada.