Quan Jorge María Bergoglio era bisbe de Buenos Aires vivia com un home corrent, feia de pastor i era proper a la gent i tolerant. Però no era un revolucionari. Tampoc, diuen els qui el coneixen, somreia tant ni era tant extravertit. Els cardenals el van triar en el conclave perquè l'Església s'enfonsava, estava desacreditada i calia que fes un gir. I perquè estava net i mai havia encobert cap cas de pederàstia, la bèstia negra de l'Església catòlica. Però Francesc va sorprendre tothom i ara vol canviar el món i això fa por a molts, sobretot als sectors més conservadors, que encara tenen la paella pel mànec. El pontificat de Francesc comença a jugar-se-la avui, amb un sínode que podria canviar el rumb d'aquesta institució bimil·lenària.