La israelització d’Europa

Els problemes complexos no són impossibles de resoldre, és que són complexos. Els europeus ens acostumem a contracor a ser víctimes d’atemptats que són el nostre pa de cada dia en regions àmplies del planeta. Atemptats que ens passen desapercebuts per allò de la distància geogràfica i afectiva que ens imposen els mitjans. Si ho pensem bé, l’excepció han estat tots aquests anys, del desastre de l’ocupació d’Iraq cap aquí, de pau relativa mentre estem a tocar dels grans focus de conflicte i misèria que són el Magrib i l’Orient Mitjà.

Poc abans de començar vacances dinava amb un membre de l’ambaixada espanyola en un país de la regió. La persona en qüestió rebia el seu nou destí i ens comentava en privat la bomba social que representa la pobresa, la manca d’educació, la corrupció, la desigualtat econòmica i el fet que l’única esperança per a àmplies capes socials (migrada, irreal, però al capdavall, esperança) provingui de grups fonamentalistes que omplen un buit vital. El retrat és ben conegut. Si resseguim el Mediterrani i ens endinsem Sahel endins, el miracle ha estat que Europa hagi pogut romandre tants anys aïllada d’una realitat massa propera.

Quan després de la massacre alguns escriuen articles i editorials vinculant el procés català amb el salafisme, o fins i tot, meravella, lligant l’atac de les Rambles a la dita turismofòbia (aplaudiments), potser hauríem de preguntar-nos: ens il·luminen aquests articles sobre la solució al terrorisme gihadista? Jo només hi sé veure impotència barrejada amb oportunisme i necessitat d’omplir pàgines.

Posem sisplau el focus allà on toca i assenyalem almenys els responsables. Qui finança el gihadisme i les escoles alcoràniques que alimenten l’odi? Quins països donen cobertura diplomàtica a aquest suport? D’on prové l’armament que s’utilitza en aquests conflictes? Quin significat té la fotografia del Rei d’Espanya segellant un acord comercial a Riad amb el monarca saudita? Quins interessos econòmics, a banda de geopolítics, permeten l’existència de tota una estructura d’explotació que priva de possibilitats de futur milions de persones i els condemna a la misèria o a l’emigració? I aquí, ho sento, només puc veure-hi els rostres de les víctimes i la imatge amb el cor trencat de la mare dels germans Aalla, a Ripoll.

Passejar per Europa vol dir veure soldats armats patrullant els centres turístics de les capitals; observar pilones de formigó que protegeixen festes populars; filferros, tanques i dobles controls de seguretat en estacions de tren i aeroports. Impediran aquestes mesures que terroristes suïcides duguin a terme el seu propòsit assassí? Convé recordar que si la seguretat té un cost, la seguretat absoluta té un cost absolut. És el desinterès d’Occident cap als problemes de la regió el que impedeix trobar-hi una resposta amb l’excusa de la complexitat del problema. Si no és ara el moment d’actuar, ja em diran quan.