Participa

Tu saps que Espanya discrimina Catalunya (77% enquesta CEO Ago-14) i voldries poder decidir quin ha de ser l’encaix futur votant (76% CEO Jul-17). També saps que entre Catalunya i Espanya hi ha un conflicte nacional. Però, a hores d’ara, has rebut tanta informació en sentits oposats, que dubtes sobre si votar en el referèndum o no. Posant per davant que qualsevol posició és ben legítima, potser és lícit fer algunes reflexions.

La primera, totalment Òbvia, és fer la senzilla reflexió sobre si hi hauria cap mena de dubte sobre si participar o no, en el cas que Espanya hagués adoptat la mateixa actitud que el Regne Unit va adoptar envers el referèndum escocès. Si Espanya hagués decidit permetre el referèndum, crec que és meridianament clar que ningú tindria cap mena de dubte sobre si cal participar o no. Així doncs, la causa última dels dubtes sobre la participació venen exclusivament del fet que Espanya ha intentat per tots els mitjans possibles impedir-ne la celebració.

La segona, també Òbvia, és que hi ha una raó extremadament poderosa per anar a votar: que és un tema crucial. I tu tens la teva opinió, amb dubtes o sense. I et pot quedar cara de moniato en veure que el resultat és el contrari al que tu volies, sense haver-hi dit la teva.

La immensa majoria de la societat desitjaria un món en pau i sense guerres, una causa primordial de les quals són els conflictes nacionals. En aquests moments Catalunya, seguint les passes de l’Índia sota el lideratge de Gandhi, està intentant aportar un nou exemple al món que els conflictes es poden resoldre de manera pacífica, demanant als seus ciutadans, democràticament i pacífica, si volen la independència. Si el referèndum conclou amb èxit (independentment del resultat), Catalunya haurà establert un precedent més al món que és possible resoldre conflictes nacionals pacíficament, encara que l’estat matriu no ho vulgui, i que la violència no és l’únic camí que hi ha. I aquesta és la tercera reflexió: participar en aquest referèndum significa donar suport, de l’única forma que realment compta – participant-hi – a una manera de fer que pot reduir el nombre de guerres al món.

La darrera reflexió és que el fet que tots puguem tenir ara aquesta oportunitat única no és gens de franc. És molt clar que hi haurà conseqüències econòmiques descomunals, i possibles detencions i presó per a tots aquells que, compromesos, han fet un pas endavant i han assumit els riscos personals que comporta fer possible el referèndum. Ells i elles han pres aquesta decisió lliurement, però a mi em sembla que l’elevat sacrifici personal que els pot arribar a representar ens hauria de donar a tots plegats un important impuls addicional a participar.