la galeria
Ascó
Bon enrenou hi ha amb el tema del cementiri nuclear i la decisió de l'Ajuntament d'Ascó de presentar-hi candidatura. Corren rius de tinta, i ben calenteta, com l'aigua que surt del reactor de la central nuclear. Així es crien uns silurs que semblen taurons. Sí, aquells peixos que els alemanys van llançar a l'Ebre i són uns depredadors de tot allò que es mou. Doncs el silurisme mediàtic i polític que s'ha generat és impressionant. I és trist que les comarques de l'Ebre només surtin a la llum pública per temes com el desgraciat incendi d'Horta, i la seva més que dubtosa gestió, pels vessaments d'Ercros a Flix o per l'etern tema nuclear. I des de la llunyania és molt bonic declarar que Catalunya paga amb escreix el seu cànon nuclear amb tres centrals, quan la cosa no és certa. El nostre país té tres reactors en marxa i un desmantellant-se. Però són un a cada demarcació? No. Són a les comarques meridionals, de manera que és Tarragona la que paga amb escreix un peatge nuclear que serveix perquè la resta del país pugui endollar els aires condicionats, els fanals i els ordinadors, i encara necessiti electricitat de l'Estat francès. Si a això hi afegim els molinets d'energia eòlica i la petroquímica i fem balanç amb la resta del país... passarà com allò de la balança fiscal entre Catalunya i Madrid. En el fons, a Ascó han pensat que ja no ve d'aquí, que quan s'acabi la vida de la central han de viure, mal que sigui dels residus radioactius, que prou deprimida és la zona i prou lluny són de la Moncloa i de la plaça de Catalunya. Ara bé, un tema tan delicat com aquest ha de dependre d'una instància enviada per un consistori o d'un estudi tècnic en què es vegi si la zona és geològicament adient per allotjar el cementiri? I si el posen en una falla geològica? I el freàtic del riu? recordem les argiles expansives del túnel del TAV a la Riba...