Un nou lideratge

L’euroescepticisme creix a tot Europa. Elecció rere elecció va augmentant el suport als partits euroescèptics de diferent signe. Els últims a afegir-se a aquest corrent creixent han estat els hongaresos, que d’una manera molt majoritària han tornat a fer costat al xenòfob Viktor Orbán per tal que pugui enfilar sense cap obstacle ni limitació el seu quart mandat. Mentrestant, al sud del continent, Itàlia segueix sense govern després d’uns comicis que van situar com a primer partit el moviment antieuropeu 5 Estrelles i van donar la clau de la governabilitat als extremistes de la Lliga Nord. La llista seria interminable, però cal recordar que aquesta tendència també es va reflectir en les eleccions alemanyes, amb la irrupció dels ultres d’Alternativa per Alemanya al Parlament, i a les presidencials i legislatives franceses, on el Front National va aconseguir uns resultats històrics.

Si ens aturem en els casos d’Alemanya i França, podríem concloure que Angela Merkel continua sent cancellera malgrat la seva política europea, mentre que Emmanuel Macron ha aturat el creixement de la seva rival i ha fet el salt a la presidència gràcies, en part, al seu discurs desacomplexadament proeuropeu. Merkel ha hagut de fer front a un corrent crític intern sobretot per la seva posició a favor dels refugiats. Macron emergeix com l’arquitecte del nou projecte comú dels ciutadans europeus.

El president de França ha viatjat aquesta setmana fins a Estrasburg per exposar la seva visió de futur al Parlament Europeu. Macron ha defensat que cal refermar “l’autoritat de la democràcia” enfront de “les democràcies autoritàries” i ha reclamat que “davant els canvis d’aquest món ens cal una sobirania més forta que la nostra [...] que no ens substitueixi però que, enfront de la inseguretat planetària, pugui donar veritables respostes”. El cap de l’Estat francès ha demanat “prendre les regnes de la responsabilitat” i avançar cap a “resultats tangibles” en una llista concreta de prioritats: immigració, refugiats, l’impost a l’economia digital i els recursos propis per a un pressupost europeu potent. L’impuls francès contrasta amb la prudència germànica, però fins i tot Merkel ha reconegut que cal reforçar la unió monetària i no ha descartat la proposta de nomenar un superministre de finances de la zona euro i la transformació dels fons de rescat en una mena de fons monetari comú per preveure els possibles efectes de futures crisis econòmiques. Projectes que, d’altra banda, han estat qüestionats en les negociacions per a la formació del nou govern a Alemanya.

Macron vol avançar ràpidament i vol convertir les propostes en realitat abans de dos anys, coincidint amb la presidència alemanya de torn de la Unió Europea, l’últim semestre del 2020. Molt abans, l’any que ve, hi ha eleccions al Parlament Europeu. Fins ara les eleccions europees han estat més condicionades per qüestions de política domèstica que no per una agenda comuna. I no seria estrany que continués sent així. A Espanya els comicis coincidiran amb les eleccions municipals i autonòmiques a la majoria de comunitats, i no es descarta que en la mateixa data hi pugui haver unes altres urnes si Mariano Rajoy no és capaç d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat i de mantenir els suports parlamentaris. Massa al·licients per no pensar que les eleccions de l’any vinent no tindran un aire de plebiscit sobre la figura del mateix Rajoy.

Avui mateix el debat sobre Europa està plenament segrestat pels interessos de part. Tot apel·lant als valors fundacionals de la Unió Europea, el focus està fixat en qui té el suport dels governs i a qui donaran la raó els tribunals. No són qüestions menors, però només són una part dels debats que cal obrir i de les decisions que s’hauran de prendre en el futur. Fora d’aquest espai hi ha més riscos pel creixement dels populismes interns i les amenaces externes. Els estats ja no són capaços de defensar els seus habitants dels grans desafiaments i necessiten sumar esforços per guanyar en eficàcia. Cal ser present en el debat sobre les qüestions que cal defensar i els valors que volem promoure. La proposta de Macron consisteix a organitzar un procés de consultes a la ciutadania sota el nom de convencions democràtiques. Fins i tot els més escèptics hi poden veure una oportunitat. La deixarem passar?