A la tres
#cuéntalo
La indignació generalitzada per la sentència de La Manada ha inundat les xarxes, que són el termòmetre del sentiment de la societat. Però no només això. Ha omplert Twitter de milers de relats, de denúncies de dones que expliquen tota mena de casos de violència sexual, gràcies a la crida endegada per la periodista Cristina Fallarás l’endemà de fer-se pública la vergonyosa sentència. L’etiqueta #cuéntalo ha destapat un nombre inacabable de fets, des de simples actituds fins a tota mena d’abusos i agressions sexuals els autors de les quals en bona part dels casos no eren desconeguts, sinó homes de l’entorn que una nena, una noia, una dona, esperaria que tinguessin cura d’ella. Pares, avis, tiets, la parella de la mare, companys d’escola... Repugnant, esfereïdor i indignant. Més de seixanta mil piulades, 1,6 milions de repiulades han posat al descobert la realitat que viuen o han viscut infinitat de dones. Una llista interminable que va des de la por d’anar sola de nit pel carrer fins al pare que ha abusat de la seva filla. Una llista interminable que fa pensar, que hauria de fer pensar més d’un. Els recomano que ho llegeixin, sobretot si són homes. Es faran una idea del que pot significar ser dona, encara que sembli mentida, avui dia. Si són homes preguntin a les seves parelles, filles, companyes de feina, amigues... si s’han trobat en alguna de les situacions que es denuncien rere l’etiqueta i s’emportaran una sorpresa. De ben segur que alguna cosa els explicaran. Gairebé totes les dones han estat víctimes d’algun tipus de violència sexual. Terrible, oi?
L’etiqueta #cuéntalo ens destapa una realitat vergonyosa, tan vergonyosa com La Manada. Són la mateixa cara de la moneda. Ras i curt. Agradi o no. Darrere els casos denunciats hi ha un membre del ramat d’agressors que cal aturar. I denunciar. I castigar. El masclisme té la seva pitjor expressió en la violència sexual, un masclisme malaltís que fa fàstic, amb totes les lletres. Ara cal passar del #cuéntalo a l’#aturem-ho.