Diàleg Impossible

Per més que l’inde­pen­den­tisme català man­tin­gui parada la taula del diàleg, no n’hi haurà. Som a les por­tes d’una sentència del Tri­bu­nal Suprem que s’augura com un càstig exem­plar con­tra els caps de les dues orga­nit­za­ci­ons més repre­sen­ta­ti­ves del movi­ment cívic a favor de la inde­pendència de Cata­lu­nya i con­tra la pre­si­denta del Par­la­ment i els mem­bres del govern que van tras­lla­dar a les ins­ti­tu­ci­ons el debat públic sobre la plena sobi­ra­nia. Aquest epi­sodi apro­fun­dirà la rasa que ja separa Cata­lu­nya d’Espa­nya i que van començar a cavar els agents de l’estafa política i jurídica per­pe­trada durant la reforma de l’Esta­tut. Des d’ales­ho­res, els cata­lans vivim enmig d’una ofen­siva per­ma­nent con­tra tot allò que mos­tri els trets iden­ti­ta­ris del nos­tre país, ins­tada i exe­cu­tada pel PP, pel PSOE i per Cs amb un exer­cici de ter­ro­risme ver­bal inces­sant i pro­gres­siu. Aquells que remar­quen que és un pro­blema de con­vivència entre els cata­lans i no entre Cata­lu­nya i Espa­nya són els que no han estal­viat esforços ni recur­sos per a ges­ti­cu­lar des de les cam­bres par­la­mentàries, per a espe­ro­nar l’inter­ven­ci­o­nisme judi­cial, i per a arti­cu­lar fal­se­dats a través d’uns mit­jans de comu­ni­cació sub­or­di­nats a la recom­pensa del govern espa­nyol i de les empre­ses de l’Íbex 35. Els matei­xos que han pro­cu­rat ofe­gar finan­ce­ra­ment la Gene­ra­li­tat –amb l’apli­cació de l’arti­cle 155 i amb una inter­pre­tació res­tric­tiva del règim de trans­ferències– i que ame­na­cen per­ma­nent­ment amb una nova inter­venció. No hi ha –no hi pot haver– cap diàleg entre qui fa anar l’èmbol de la prem­sa­dora i qui és a sota. Perquè l’inde­pen­den­tisme pot ser pacífic i no vio­lent, però Espa­nya és el con­trari i igno­rar-ho és ren­dir-se.