Impuls democràtic a la UE

Entre els rep­tes que tenim els euro­peus, la Comissió Euro­pea (CE) n’ha mar­cat sis de pri­o­ri­tats: acon­se­guir un pacte verd, tre­ba­llar a favor de la justícia social, una Europa adap­tada a l’era digi­tal, pro­moure el nos­tre sis­tema de vida euro­peu, reforçar el nos­tre lide­ratge mun­dial i un nou impuls a la democràcia euro­pea. Natu­ral­ment, però, per acon­se­guir-ho s’hau­ran de pren­dre deci­si­ons que sovint no agra­da­ran a tots els estats mem­bres, de manera que, com massa sovint passa a la Unió Euro­pea, ens podem que­dar a mig camí. Segur que totes les pri­o­ri­tats són impor­tants, però crec que l’impuls a la democràcia euro­pea és del tot neces­sari actu­al­ment, perquè va direc­ta­ment rela­ci­o­nat amb la per­cepció que té la ciu­ta­da­nia de les seves ins­ti­tu­ci­ons i aquesta vari­a­ble havia tin­gut una valo­ració molt més alta en altres moments de la UE que no pas avui en dia.

Natu­ral­ment la crisi econòmica, amb les desi­gual­tats que ha gene­rat, la segu­re­tat, la gestió de la immi­gració i dels refu­gi­ats, les dis­fun­ci­ons i des­a­vi­nen­ces entre les estats mem­bres i els incom­pli­ments de les nor­mes comu­nitàries, el Bre­xit, l’apa­rició dels par­tits anti­eu­ro­peus i sovint xenòfobs i la incom­prensió per dife­rents motius del pro­jecte euro­peu per part de la ciu­ta­da­nia, han pro­pi­ciat un cert des­encís, una pèrdua del sen­ti­ment de per­ti­nença a la UE.

Aquesta rea­li­tat no és ali­ena al govern de la CE i per això ha impul­sat la pri­o­ri­tat de millo­rar la democràcia, bàsica­ment en dos àmbits. D’una banda, a par­tir de la con­ferència sobre el futur d’Europa, que durarà dos anys, i en què es vol que dife­rents esta­ments de la soci­e­tat civil i la ciu­ta­da­nia apor­tin idees amb la fina­li­tat de millo­rar la democràcia i la par­ti­ci­pació. I, d’una altra banda, millo­rant la legis­lació amb la fina­li­tat que l’acció política sigui més eficaç i efi­ci­ent. Tot això està molt bé, però caldrà volun­tat política, con­fiança i gene­ro­si­tat per acon­se­guir-ho. I també caldrà més par­ti­ci­pació ciu­ta­dana, a par­tir de les noves tec­no­lo­gies, que can­vi­a­ran la vida de les per­so­nes i la manera de fer la política i per tant la gover­nança, amb més i millors con­trols democràtics.

Per altra part, par­ti­ci­par acti­va­ment en la con­ferència sobre el futur d’Europa serà bàsic perquè els gover­nants se sen­tin inter­pel·lats per la ciu­ta­da­nia i pren­guin deci­si­ons en pro de la democràcia euro­pea. Queda clar que s’han de fer efec­tius els valors de la Unió Euro­pea. També garan­tir que les per­so­nes que es pre­sen­ten seran les que final­ment ocu­pa­ran els càrrecs. També que els ciu­ta­dans de la Unió Euro­pea pogues­sin votar en les elec­ci­ons de l’estat mem­bre on resi­dei­xen i on paguen els impos­tos, no només en les muni­ci­pals. També que els mem­bres de la Comissió Euro­pea fos­sin desig­nats en funció de la seva vàlua i no un per cada estat mem­bre. I natu­ral­ment apro­fun­dir en la unió política i econòmica i que es visu­a­litzés un pre­si­dent o pre­si­denta de la UE i no tres. I garan­tir el lema Units en la diver­si­tat, amb la fina­li­tat que totes les rea­li­tats se sen­tin còmodes dins de la Unió Euro­pea.

En defi­ni­tiva, es tracta de gover­nar per i amb la ciu­ta­da­nia, de manera que es per­cebi la uti­li­tat de la UE, per defen­sar la segu­re­tat, la lli­ber­tat i el benes­tar de la ciu­ta­da­nia, que és la fina­li­tat noble de la política.