A la tres
Espanya és Chamberí
“La corrupció és accessòria i Casado és prescindible, perquè qui guanya eleccions és Ayuso
Madrid té un problema greu amb la corrupció, que ha esquitxat Esperanza Aguirre, Cristina Cifuentes, Ignacio González i ara Isabel Díaz Ayuso, és a dir, els quatre últims presidents electes de la Comunitat. Tenir un germà que es fa d’or amb comissions gràcies a contractes adjudicats a dit per l’administració que tu governes sembla un tema prou greu. Com a mínim, Díaz Ayuso és ara mateix sospitosa de tràfic d’influències i de malversació de cabals públics. Sospitosa no vol dir culpable, però per molt menys hi ha ciutadans catalans, amb càrrec públic i sense, que han rebut la visita de la Guàrdia Civil per buidar-los calaixos, armaris i ordinadors o per oferir-los l’hospitalitat de la seva caserna. No obstant –ja se sap que quan el focus no és Catalunya la motivació no és la mateixa– la qüestió d’estat a la capital del regne d’Espanya durant tota la setmana no ha estat examinar les responsabilitats polítiques, penals i ètiques de Díaz Ayuso i família, sinó carregar-se Pablo Casado, a punyalades amigues, enemigues i oportunistes, i amb Esperanza Aguirre, Jiménez Losantos i Cayetana Álvarez de Toledo aplaudint amb les orelles. Missió complerta. Podia tenir un nivell justet, un màster fantasma, un discurs erràtic o zero carisma, sempre que guanyés eleccions, però no les guanya i a sobre ha gosat apuntar a la nova lideresa de Madrid, que sí les guanya i que ara va amb cara de pena perquè li han “robat” la presumpció d’innocència –quien roba a un ladrón...–. Un pas fatídic, perquè la caverna mediàtica i la dreta fàctica fa temps que adoren l’estil trumpista de la presidenta de Chamberí i sobretot el seu carisma i aurèola victoriosa. Entre Casado i Ayuso ho tenien claríssim, encara que sigui amb Feijóo guardant-li la cadira una temporada. Què són uns quants morts més del compte a Madrid durant la pandèmia o unes comissions del 20% per a la família en contractes públics de salut si pot fotre el cavall a Abascal, convertir Madrid en Espanya i tocar el sant grial d’“expulsar” de La Moncloa el govern “il·legítim” de Pedro Sánchez i els amics de Pablo Iglesias.
